L’oblit

templeton

en la otra orilla de la noche
el amor es posible

-llévame-

llévame entre las dulces sustancias
que mueren cada día en tu memoria

-

Il.lustració: Ed Templeton
Poema: Alejandra Pizarnik, poema El olvido, del poemari Los trabajos y las noches (1965)

(Potser no caldria ni dir-ho, però per no oblidar-ho: aquest post només és possible gràcies al geni de dos dels habituals del prime time d’aquest blog els últims temps… reverències, si us plau)

Nostàlgia de l’infinit

Les vacances de totes les èpoques personals cohabiten en un punt geogràfic del cervell, un paisatge inabarcable d’enyor i de possibilitat. No se sap del cert -i es diria que ningú ho demostrarà-: podria ser que fos només en aquestes coordenades del mapa mental, un cop travessats els relleus del viure diari, on es pugués arribar a experimentar la nostàlgia de la totalitat, la fiblada de la matèria atemporal. Hi ha qui diu haver-la sentit, prop d’un far.

-

Fangar

-

Foto de dalt: Puig, Vacances pagades (per la pròpia butxaca). Punta del Fangar, Deltebre, 2014. Fotografia fàcil amb telèfon mòbil + Filtre Valencia d’Instagram. 500×500 px.

Quadre de baix (recentment descobert per aquest blog -posteriorment a la realització de la foto-, i que l’autor d’aquestes línies insípides relaciona obsessivament amb la foto): Giorgio de Chirico, La nostàlgia de l’infinit, 1913. Oli sobre tela. 135×64,8 cm.

-

Chirico

Terra

-

“Terra de preguntes sotmeses, de preguntes incompletes…”. Terra, un nou mini projecte documental de Damià Puig (recordem-lo ara i aquí en el seu Referents#1 i el seu Referents#2), en aquest cas en defensa de la terra i sobre l’acció de l’Assamblea No a la Mat del mes de juny a Fellines, a la comarca del Pla de l’Estany.

Música i lletra: Sílvia Tomàs
Realització i imatge: Damià Puig
Producció: L’Autogestionària
S’hi adhereix a última hora (com gairebé sempre) i intentant no fer fressa: Estem Deconstruint

-

La bogeria

¿Por qué le llaman “Loco”?
Porque algunas respuestas que elijo para resolver determinadas situaciones no coinciden con las que se eligen habitualmente.

Resposta inimitable -un cop més, perquè això no té fi- d’El Loco, Marcelo Bielsa, entrenador que sempre he admirat, a la primera roda de premsa que ha fet com a entrenador de l’Olympique de Marsella. Una mica en la línia d’El mito de la enfermedad mental de Thomas Szasz… Diguéssim que una altra manera de veure -o viure- la bogeria. La pròpia, la dels altres i la de tothom.

-

(Pregunta i resposta extretes de l’article Bienvenu Monsieur Bielsa, d’Ignacio Benedetti a Perarnau Magazine)

Virtual Noise

virtualnoise

Una altra manera de tornar -o intentar- tornar a un origen, a les profunditats de la post-adolescència i de la melodia accelerada. El dia 15 en rigorós directe i sense miraments al Matadero de tota la vida.

www.santfeliufest.com

-

Aquí el set polsades Try to be friendlyeditat per Bcore fa tantíssim temps, a Spotify:

Nadia

DSC_1638

“La Nadia va néixer a Kabul ara fa 28 anys. Quan en tenia 8, durant la guerra civil posterior a la retirada soviètica, va patir greus ferides a causa d’un bombardeig. La perseverança de la seva mare li va salvar la vida. Instaurat el règim dels talibans i amb greus seqüeles físiques, va haver de fer-se passar per un noi per mantenir la seva família. Aquesta representació increïble va durar gairebé deu anys.” (extret de la web del CCCB)

Nadia: un testimoni de lluita i honestedat (una mena de teatre-documental sobre la vida de Nadia Ghulam, dirigit per La Conquesta del Pol Sud, representat durant els últims dies dins del Grec Experimental al Teatre del CCCB).

-

Correlació

Captura de pantalla, aclaridora i tètrica, d’un gràfic del Washington Post sobre el nombre de baixes a Palestina durant els atacs de l’exèrcit israelià del 8 al 25 de juliol. Correlació de forces? Sí, ¿seguro? I sobre els nens: qui respon dels nens assassinats? El gràfic complet i interactiu, que esgarrifa més encara, aquí.

-

palestina