La dimensió del xantatge

-

IMG829

-

“La indústria turística de Barcelona és un cas clar de capitalisme extractivista. I un dels factors que millor l’identifiquen és la dimensió del xantatge. Ens han fet creure que més enllà del turisme no hi ha res. El Pla Paral.lel, com la resta de la projectes urbanístics de la ciutat vinculats a la indústria turística, té efectes perniciosos (…) Aterrar en un determinat indret, localitzar els recursos naturals més valuosos i explotar-los intensament. No per repartir-los entre els ciutadans autòctons i afavorir el desenvolupament, sinó per vendre’ls al millor preu al mercat internacional. Barcelona fa el mateix, la diferència està en què els recursos naturals som nosaltres, la nostra memòria col.lectiva i el nostre patrimoni. Estem davant d’explotacions que posen en primer terme una sèrie de beneficis a curt termini per sobre dels seus danys. És el que es coneix com riquesa empobridora“.

(entrevista a Marina Garcés sobre el model Barcelona i el Pla Paral.lel, al ZonaSec, El diari del Poble-Sec, nº127, juliol de 2014)

Esbós d’agenda

Sembla molt evident que no és la voluntat d’aquest blog convertir-se en una agenda, quan va (tan) tard en la majoria de les coses. Quan les caça (o pensa que les caça), o ja han passat o ningú les recorda. Però clar, davant de segons quin tipus de propostes, més val treure’s el barret (o posar-se’l) i fer cara de hashtag… Per exemple amb aquesta celebració del vers, un cartell de luju que han preparat des de La Ciutat Invisible per les “noches del mes de julio” (diga-li junio, diga-li julio) aquí al costat, a Sants.

Això:

invisible

Veu en off

Tornen a casa després de la feina,
resseguint els plaers de la distància
curta, un afecte que viu darrere
les parets mudes, a l’ombra del temps.
Amb aquesta manera d’acollir-se
perpetuen la seva espècie, d’àngels
i ferralla.

Like the blood on my door

Bad Religion és un lloc de culte, un temps vital, el ritme que conté -en els seus acords- el record elèctric de totes les vibracions d’una època: aquella adolescència remota i aquell després tan immediat que, pel que sembla, no té mai fi. It’s the generator.

(Aquí sota: foto massa amateur -i amb un puny alçat pel mig que amaga el rostre viscut de Greg Graffin- de dimecres passat a Razzmatazz, en un altre concert de Bad Religion per no oblidar, com el d’aquell històric noranta-quatre amb Jingo de Lunch, el meu primer)

2014-06-18 21.35.11

Sobre la ceguesa

-

Notes sobre la ceguesa: primer, el tràiler/teaser d’aquest futur documental que entusiasma, Notes on blindness, presentat al Pitching Fòrum del Docs Barcelona buscant finançament (que en trobi, per favor, tot el que calgui, i que sigui ràpid).

També: aquesta obra que promet, (In)visibles, del Grup de Laboratori Teatral de Santa Coloma de Gramenet, el proper cap de setmana al Teatre Sagarra, basada en la novel.la Ensayo sobre la ceguera de José Saramago. “Las palabras son así, disimulan mucho, se van juntando unas con otras, parece como si no supieran adónde quieren ir, y de pronto, por culpa de dos o tres o cuatro que salen de repente, simples en sí mismas, y ya tenemos ahí la conmoción ascendiendo irresistiblemente a la superficie de la piel y de los ojos.”

IMG-20140605-WA0001

20-07-2005

Bruno: content d’haver pogut compartir amb tu algun petit moment d’aquesta tormenta que en diuen vida. Fins sempre amic i, sobretot, allà on et dirigeixis, no deixis de tirar-te de l’escenari, d’agafar els que ens llancem o d’il.lustrar-nos amb la mateixa bona música de sempre. Ho seguirem necessitant.

(Foto per Elena García, concert de comiat de Hopeful, a Palm Beach, Sant Feliu, l’any 2004)

Continua llegint