Tentacles

1

“Algún día serás viejo, y tendrás hijos, dentro de treinta y cinco o cuarenta años. Puede que te acuerdes de lo que tu padre te dijo esta noche: te matan todos los días”
(John Fante, Llenos de vida)

Cada dia vivim una mica més i cada dia ens maten una mica més. Com ciutats decapitades, a ritme lent, pels tentacles invisibles d’una època (imatge de partit de bàsquet in memoriam a una escola de Detroit, pels volts de 1988, cortesia de Detroiturbex).

-

Reset

Tornar a l’origen, només per saber-nos
diferents al que el mirall diu que som
i desprendre’ns del ciment de les hores.

Tornar a un origen, només per comprendre.

———Com si puguéssim.

-

-

 

Fake

Opposites

Un exercici de memòria personal: la portada que mai va ser (i que, per cert, li donava dos mil voltes a l’original). La il.lustració, que avui encara m’entusiasma, per part d’un gran: Scott Sinclair, de Sinc Space, que també havia fet coses així (portada de Hot Water Music) i així (portada de Snapcase). Tot meravelles.

> sincspace.com
> hopeful.bandcamp.com

 

Fulles d’herba

Whitman

" (...) 
Per aquest motiu jo et regalo els meus poemes, perquè hi trobis dins
seu tot el que tu vulguis."
-

Gaudint sense mesura els versos lliures -també sense mesura- de Walt Whitman, en la minuciosa, delicada i molt brillant traducció de Leaves of Grass -i no és perquè ho digui només jo, d’aquesta manera incondicional i poc acadèmica en que ho faig- de Jaume C. Pons Alorda. Dins d’aquests poemes, regalats per trobar-hi, i per i trobar-s’hi, m’he topat amb un record que m’arriba de lluny: la cançó de Walt Whitman’s Niece, originalment escrita per Woody Guthrie i musicada molts anys després conjuntament per Billy Bragg i Wilco, al disc Mermaid Avenue. Tot es vincula a tot, així, sense mesura.

(Aquí la cançó de Walt Whitman’s Niece).

Retorn

“Més de cinc anys després de la publicació del diari CRISI, on s’explicava l’expropiació a 39 bancs diferents d’un total de 492.000 € un grup d’activistes revelen què se’n va fer dels diners i com ho van viure. El panorama que ens imposa el sistema actual, la desobediència i la construcció d’alternatives són el motor d’aquesta obra col.lectiva”.

Retorn: una obra col.lectiva que mostra la feina que es fa als marges -tan necessària- i el ridícul majúscul -un cop més- del sistema bancari, documentant el destí del botí de l’Enric Duran. Una producció col.lectiva on ha estat plenament involucrat en Damià Puig, un dels protagonistes dels REFERENTS! d’aquest blog (qui hi estigui interessat pot retornar al seu especial: aquí la primera part i aquí la segona).

-