Nadia

DSC_1638

“La Nadia va néixer a Kabul ara fa 28 anys. Quan en tenia 8, durant la guerra civil posterior a la retirada soviètica, va patir greus ferides a causa d’un bombardeig. La perseverança de la seva mare li va salvar la vida. Instaurat el règim dels talibans i amb greus seqüeles físiques, va haver de fer-se passar per un noi per mantenir la seva família. Aquesta representació increïble va durar gairebé deu anys.” (extret de la web del CCCB)

Nadia: un testimoni de lluita i honestedat (una mena de teatre-documental sobre la vida de Nadia Ghulam, dirigit per La Conquesta del Pol Sud, representat durant els últims dies dins del Grec Experimental al Teatre del CCCB).

-

Correlació

Captura de pantalla, aclaridora i tètrica, d’un gràfic del Washington Post sobre el nombre de baixes a Palestina durant els atacs de l’exèrcit israelià del 8 al 25 de juliol. Correlació de forces? Sí, ¿seguro? I sobre els nens: qui respon dels nens assassinats? El gràfic complet i interactiu, que esgarrifa més encara, aquí.

-

palestina

La dimensió del xantatge

-

IMG829

-

“La indústria turística de Barcelona és un cas clar de capitalisme extractivista. I un dels factors que millor l’identifiquen és la dimensió del xantatge. Ens han fet creure que més enllà del turisme no hi ha res. El Pla Paral.lel, com la resta de la projectes urbanístics de la ciutat vinculats a la indústria turística, té efectes perniciosos (…) Aterrar en un determinat indret, localitzar els recursos naturals més valuosos i explotar-los intensament. No per repartir-los entre els ciutadans autòctons i afavorir el desenvolupament, sinó per vendre’ls al millor preu al mercat internacional. Barcelona fa el mateix, la diferència està en què els recursos naturals som nosaltres, la nostra memòria col.lectiva i el nostre patrimoni. Estem davant d’explotacions que posen en primer terme una sèrie de beneficis a curt termini per sobre dels seus danys. És el que es coneix com riquesa empobridora“.

(entrevista a Marina Garcés sobre el model Barcelona i el Pla Paral.lel, al ZonaSec, El diari del Poble-Sec, nº127, juliol de 2014)

Esbós d’agenda

Sembla molt evident que no és la voluntat d’aquest blog convertir-se en una agenda, quan va (tan) tard en la majoria de les coses. Quan les caça (o pensa que les caça), o ja han passat o ningú les recorda. Però clar, davant de segons quin tipus de propostes, més val treure’s el barret (o posar-se’l) i fer cara de hashtag… Per exemple amb aquesta celebració del vers, un cartell de luju que han preparat des de La Ciutat Invisible per les “noches del mes de julio” (diga-li junio, diga-li julio) aquí al costat, a Sants.

Això:

invisible

Veu en off

Tornen a casa després de la feina,
resseguint els plaers de la distància
curta, un afecte que viu darrere
les parets mudes, a l’ombra del temps.
Amb aquesta manera d’acollir-se
perpetuen la seva espècie, d’àngels
i ferralla.