Passava fa cent anys.
Aplacada la flama
de la claror nocturna
l’horitzó es revel.lava
viu, a popa, i tornàvem
amb xarxes cobertes
de sardines.
Cent anys més tard,
només escates
dins el llagut
dels somnis fosos
o la seducció d’una
llum que ja no sabem
encendre.
(vers dins Blues en setze. Balada de la ciutat en dol, de Stefano Benni)
(foto del Poblenou, extreta d’una càmara que en Puig tenia -posem pel cas- un any com el 2008)
-
Dins el bosc hi tens els ulls
també la cova on parles en veu baixa.
Et sento tossir des de l’habitació del costat
des del glaciar, des del desert, des de l’infern
de l’intent que duc a terme i no sé per què.
La paret d’àlbers
no em deixa acostar-me.
(Sílvie Rothkovic, Vertical line, dins Altres Arbres, Editorial Tria, 2011)
-
“Pero también es pronto, muy pronto, para enterrar a semejante equipo. Ahí está Messi, que volverá cuando se recupere. E Iniesta. Más Busquets y Piqué. Demasiado potentes estos nombres como para que se precipiten los sepultureros. Es comprensible que tantos años de dominio futbolístico provoque la reacción de ridiculizar las pautas de esa manera de jugar en cuanto el equipo dominador ha sido derribado. Pero, a expensas del rumbo que adopte el club en el futuro inmediato, que será decisivo para bien o para mal, uno sería muy precavido a la hora de dar por muerto a semejante equipo.”
(Martí Perarnau, article La caída del gran dictador, 23/04/2012)
-
“Cotlliure és petit, però el panorama que presenta té grandiositat (…) Els volums de la urbanització, els colors de les velles pedres, torrades, daurades, el to vell, melangiós, una mica caigut, de tot plegat, té una noblesa impressionant (…) La població, redossada dins les muralles del castrum, està formada per carrers molt estrets, típicament mariners, carrers vells, amb casalots antics, amb la roba posada a assecar, en les finestres dels quals es veu de vegades la cara d’una rossa picant o d’una morena trista, nerviosa i pàl.lida.”
-Josep Pla, Contraban
-
Portvendres i Cotlliure. Març de 2013. Fotos: Laura Robles i Elm Puig
-
(…)
Un rincón en el mundo
detrás de una frontera,
o detrás de los años y los amaneceres
con la esquina doblada
como la página de un libro,
o detrás de las curvas de una guerra.
(…)
Aquello que perdimos una vez,
y el frío de las manos, la palabra en el tiempo,
el dolor de las vidas que se cortan
en el cristal de los destinos rotos,
descansa hoy, casi desnudo,
en una tumba de poeta.
(…)
-Luis García Montero, Colliure
-
-
Mes de març de 2013. Fotos: Laura Robles i Elm Puig
-
