Tagged: la breu edicions

Desvetllament

Emila Medková, Ruce, 1962

“La poesía no es un espejo, es un desvelamiento. En ella nos hacemos a nosotros mismos. No buscamos reconocernos en ella, sino conocernos. Ponemos ante el espejo nuestra persona, somos en él los confidentes de nuestra propia vida y recogemos la presencia de un extraño que nos borra y nos suplanta desde su mentira, con más verdad que la nuestra”

(Francisco Brines, als Cuadernos de Estudio y Cultura, núm. 32, de les VIII Jornades Poètiques de l’ACEC, 2009)

*

Rebentem, estem aquí, a l’abisme,
despullats, com si fóssim
nostres.

(Guillem Gavaldà, poema Rapinya, que desvetlla i suscita i desvela i revela -i etcètera-, i que podem trobar a Fam Bruta, I Premi Francesc Garriga, La Breu / Adia Edicions / Cafè Central, 2016)

Anuncis

Respirar

isip

Estacions de tramvia nevades
capitals de província nevades
voreres estretes nevades
però el que compta
és quan els mobles et miren
o si, des d’aquell dia,
tu tampoc has tornat a respirar.

(Silvie Rothkovic, poema Drei Klavierstücke Op. II, pàg. 24 de l’obra mestra Pianos i Túnels, La Breu Edicions, 2013. Com dèiem fa molt poc, la cursiva -pecaminosa, digna d’esbronc- del poema és responsabilitat única de les ments que viuen rere les fràgils parets d’aquest blog)

Il·lustració: Jordin Isip

Com una boirina

swim-katherine-bradford

Davant meu,
t’anaves fent transparent
com una boirina.

Et vaig veure per dins:
lledoners, roures i caos
i tot el que vindria després.

(Silvie Rothkovic, superpoema Esquimal, del llibre Pianos i Túnels, La Breu Edicions, 2013)

Pintura: Swim, de Katherine Bradford.

*

Més pianos (i túnels, i boirines, i tot el que vindria després):

 

Por a la llum

olivera

Qüestionar
els marges
por a la llum
deliri
sobreviure.

(Silvie Rothkovic, poema de la pàg. 75 de Pianos i Túnels, La Breu Edicions, 2013)

Foto: Altes hores de la nit a un pati interior de Poble-sec (un forat negre al marge del temps, a finals d’estiu de dos mil quinze). Era com si, sense fer-ho, sonessin Levitation de Beach House o Sometimes de My Bloody Valentine.


Interiors

És de sobres coneguda la matusseria d’aquest blog en qüestions audiovisuals (primer, i potser per ignorància, la paraula escrita) i la impossibilitat, a l’època del jou de l’immediatesa, d’estar al dia. Però avui toca sobredosi de pedres precioses recents (qui diu recents diu sorgides en els últims mesos) en forma de vídeos, i no són tresors perquè els mostri, amb orgull desmesurat, aquest blog sinó perquè contenen, com una mina, un interior per revelar:

> Refused, Elektra (tema del nou àlbum que sortirà, gairebé vint anys després dels seus últims enregistraments, al juny):

> Anna Gual, tràiler del llibre Símbol 47 (fet per la gent de Centset):

> Josep Pedrals & Xavi Lloses, Hi ha una palpitació (pel projecte Tots Sants):

Res, vídeos d’estar per casa, com es pot comprovar fàcilment… 😉