Category: Sant Feliu

Posidònia

Bussejarem fins el fons dels sentits,
allà on els blaus i els verds ens desmenteixen.

Anuncis

Endreces

chirico

Giorgio di Chirico, Composizione geometrica con Fabbrica Paesaggio, 1917.

Unes petites endreces, de gruix i consistència limitades, excepte la d’en Simic…

– Ressenya feta per la revista El Culturista, l’Agenda Familiar de Barcelona:
elculturista.cat/agenda/gimcanafamiliar-2

– Entrevista al programa Bandera Negra (de Ràdio 3), sobre la història del Sant Feliu Fest i de l’Atzavara, amb personatges de la mida d’en Santi García, en Xavi Calvet de Bullitt, en Tule de To Be Confirmed, en Guillem Moliné i en Xavi Navarro:
goo.gl/UhFciM

– Article Our wars, Our victims, d’en Charles Simic a The New York Review of Books. Com sovint, crec que gairebé sempre tendiré a preferir l’obra a allò que es digui sobre l’obra o que digui l’autor/-a de l’obra sobre qualsevol tema, però aquest article, pel contingut i per les formes, el trobo tre-men-do (pronunciació sil·làbica opcional).
www.nybooks.com/blogs/nyrblog/2015/feb/17/our-wars-our-victims

simic

Cançons

cassettes

Cada dia traginem més passat. Sovint sense saber-ho, apilem capes d’intents i d’experiència: no tenim gaire més. Potser una o dues cançons desafiant l’embat de les èpoques, qui sap. Cançons que algú -que ja no som nosaltres- xiula dins nostre, “mentre ens varien els dies i se’ns muden els sentits” de tot el que hem viscut, de tot el que ens ha sobreviscut.

(Cassets col·locades i ordenades a consciència per aquesta entrada. En breu, més fotos de cassets llegendàries, a.k.a. documents històrics rebel·lant-se contra la pols i el pas -a ritme grindcore– del temps)

Pàtries

DSC_0558

“El mar es la patria de todos los soñadores; en todas las vidas en pugna con lo cotidiano hay un golpe de mareas, y es en el surco abierto por los barcos donde fructifican las semillas de los mejores sueños”

Reflexions del poeta xilè Salvador Reyes Figueroa que se’m van presentar, cisellades a un monument, perennes, a la carretera de Valparaíso a Viña del Mar, a Xile, i que més tard vaig saber que eren manllevades del pròleg de Reyes Figueroa a La niña de la prisión y otros relatos, de Luís Enrique Delano. De pàtries (i màtries) n’hi ha moltes, però poques, o cap, com el mar i els solcs que deixen els vaixells, o que inventen les llunes de tramuntana.

> Foto des del terrat d’una casa de Sant Feliu de Guíxols, a prop de la petita pàtria de l’aigua salada.

Virtual Noise

virtualnoise

Una altra manera de tornar -o intentar- tornar a un origen, a les profunditats de la post-adolescència i de la melodia accelerada. El dia 15 en rigorós directe i sense miraments al Matadero de tota la vida.

www.santfeliufest.com

Aquí el set polsades Try to be friendlyeditat per Bcore fa tantíssim temps, a Spotify:

Bruno

20-07-2005

Bruno: content d’haver pogut compartir amb tu algun petit moment d’aquesta tormenta que en diuen vida. Fins sempre amic i, sobretot, allà on et dirigeixis, no deixis de tirar-te de l’escenari, d’agafar els que ens llancem o d’il·lustrar-nos amb la mateixa bona música de sempre. Ho seguirem necessitant.

(Foto per Elena García, concert de comiat de Hopeful, a Palm Beach, Sant Feliu, l’any 2004)

Pols

fuesteria

La infància: el territori del record, de l’experiència muda i els morats a les cames, guardats -sense curar- en una bobina de pel.lícula de Súper 8. La pols fa la resta.

(Foto per Laura Robles, feta a una antiga i coneguda fusteria del centre de Sant Feliu de Guíxols)

Clandestí

Torna a ser estiu. Ens retrobarem a l’últim revolt de la carretera de Tossa, allà on  somniàvem dissoldre’ns. Amb nosaltres, el blau dels juliols i les corbes d’aquesta costa que ens habita. I ens estirarem, com pins xafats pel vent, damunt la roca antiga, a redòs del brogit del món. Un cop desposseïts, arran del penya-segat, ordirem xarxes de desig i ens canviarem les pells sense deixar rastre de qui érem. Al matí següent, després d’un xàfec, un corb marí s’instal.larà a l’indret, ja per sempre profanat.

Abans de néixer

Carretera

Algun cop he sentit a dir que la memòria personal comença anys abans de néixer, quan les escenes i paisatges de la vida dels pares són l’embrió d’un record futur que se t’estamparà a la pell. Com una pintura.

Carretera Vella de Palamós. Pitu Albertí, 1958 (de la pàgina Obra gràfica de Josep Albertí. Museu d’Història de la Ciutat, Sant Feliu de Guíxols)