Als que he arribat fa poc i que si no cito i reuneixo aquí, em trenco. Capitalisme entre els llençols, suposada vida al carrer, un jugador clau per comprendre un joc col.lectiu i la generació de l’acaparament.

–

1. Dormir per a resistir (de Marina Garcés, a Nativa):
“En el capitalisme actual no es pot no estar disponible. Per això, seguim sense poder dormir, però el malestar de l’Europa de la segona guerra mundial, encara inquietant i ple de morts, és ara la disponibilitat non stop, plana i superficial, del món global. La falta de son ha perdut perillositat i ha guanyat rendibilitat. Aprendre de nou a dormir seria, doncs, en primer lloc, un acte de resistència a la captura de l’atenció i a l’explotació integral de la vida per part del capitalisme actual: dormir per interrompre, dormir per poder somiar, dormir per deixar de ser i per perdre el contorns del jo, dormir, en definitiva, per sabotejar la màquina de produir benefici (…)”

.

2. Tópicos del siglo XXI: los españoles vivimos mucho en la calle (de Víctor Lenore, a Playground):
“Muchos hemos crecido cohibidos en el uso del espacio público. Basta acercarse a los parques de Legazpi para ver la diferencia de actitud entre los españoles y los migrantes latinos (a ver si algo se nos pega). La mayoría nos limitamos a pasear deprisa y leer el periódico los días de sol. Ellos organizan comidas colectivas, campeonatos de fútbol de doce equipos y hasta toman prestada la furgoneta de mensajería con la que trabajan durante la semana para calzarle dos altavoces y pinchar vallenato o reguetón a todo trapo”

.

3. An ode to Sergio Busquets (a Washed Up):
“(…) his movement is so intelligent that it’s not too surprising so many miss the brilliance of his contribution. My wife — as keen an observer of the game as there ever was — likes to say that when you watch the game, you don’t see Busquets; but when you watch Busquets, you can see the whole game“

.

4. La Generació T ens ha arruïnat (al bloc Des del fiord):
“A més els de la Generació X ens trobem que fem tard: a la nostra edat els de la Generació T ja eren ministres, directors de diari i d’escola, professors d’universitat titulars, treballadors fixos amb molts anys cotitzats, propietaris del seu pis, pares veterans. En moltes d’aquestes situacions, però, ens és impossible prosperar pel tap dels que van néixer abans (…)”

–

Oju!