REFERENTS#4: Dalmau Boada (1a part)

IMG_1375Barcelona, any dos mil quinze. Tanco els ulls i em veig a mi mateix -una altra persona- onze anys enrere: em planto a un festival dins un recinte emmurallat, entro a una sala gran, ressona una bateria de ritmes hipnòtics, emprenc un viatge. No hi ha res a fer: els peus manen sobre la resta del cos. El cos obeeix, amb la docilitat dels sentits sotmesos. Quan miro l’escenari, descobreixo qui pilota aquest trajecte -qui m’agita-, amb el seu compàs i els seus redobles: és en Dalmau Boada, en Mau. Som al 2004, aquest festival encara jove es coneix amb el nom de Primavera Sound i Les Aus, el grup d’en Mau en aquell moment, omple l’escenari de sonoritats narcòtiques.

*

Però tornem al dos mil quinze, a les persones que som ara: en Mau, bateria d’arrel montsenyenca, ara fa molts anys que va per lliure, gairebé sempre en solitari, com a músic multiinstrumentista i multididacta -aprenent de tot i de tots, creador d’un cosmos singular- sota el nom d’Esperit!, i traspassant diferents parets i etapes: un imponent peregrinatge musical que he anat seguint, de més a prop o de més lluny, amb cura i atenció. Dels temps adolescents d’Ariadna i Rain Still Falling a les esvalotades èpoques d’Omega Cinco, The Cheese i Les Aus (aquests últims tres grups en companyia de l’Arnau Sala), sense oblidar-me de l’energia inesgotable -com de llegenda- de Zeidun. “En Mau ha fet grups de ‘culte’ com qui baixa a comprar el pa” (Jordi Garrigós, a Veus CCCB). Cent per cent d’acord: Esperit! és l’últim d’aquests grups de referència/reverència. I no voldria ni podria definir l’estil musical d’Esperit! -si és que hagués existit mai, aquesta trampa dels estils-, com tampoc ho podria fer de tota la seva carrera, fins a dia d’avui, amb els grups o projectes anteriors. Però sí que puc enumerar una sèrie de conceptes que he visualitzat, en ell, des dels origens: eclecticisme, autosuficència, simbiosi, aventura. Quelcom lisèrgic. I és que potser sempre serà millor l’obra d’un artista que el que es pugui dir sobre ella però, si et dediquen paraules com les següents, em sembla que alguna cosa has fet bé: “si els discos fossin tripis, aquest seria un viatge amb empremta” (Roger Palà, a Enderrock, sobre el disc Endavant Continu).

*

Un altre inici d’any i un nou Referents, el quart -després d’haver visitat les paraules i obres de l’Aleix Plademunt (I i II), l’Anna Gual (I i II) i en Damià Puig (I i II)-, dedicat aquest cop a un músic que ha estat rondant d’una o altra manera pels voltants del meu viure des d’uns temps -ja- remots, molt abans fins i tot que em fes moure el cos i l’esperit amb els seus ritmes de bateria en aquell llunyà Primavera Sound. Però què interessa això ara? Potser interessa el que ve a continuació: algunes respostes d’en Mau a l’entrevista quilomètrica que li vaig fer, i una selecció de cançons d’Esperit! que m’han vingut al cap i que he intentat relacionar amb aquestes respostes. Per tant: que les seves paraules i ritmes pilotin -i agitin- aquest trajecte, sens dubte un viatge amb empremta.

> www.bankrobber.net/ca/esperit

“Trobo que estar amb un mateix, a nivell creatiu, és una experiència increïble, perquè amb tu mateix és amb qui més estona passes i amb qui millor t’has de portar. També a qui més has d’aprendre a estimar i respectar, i de qui més t’has de preocupar. I no ho veig com a egoisme, perquè, al final, les relacions amb els altres són un reflex de les relacions i el tracte amb un mateix… M’encanta tocar sol, muntar-m’ho pel meu compte. La fluïdesa és total”

*

“Fins i tot el propi nom d’Esperit! ve d’un moment d’estar visquent sol, a la muntanya. Sóc una persona que a nivell interior he patit i pateixo molts conflictes, amb molts detalls per solucionar, inseguretats… Com costa simplement estar bé en i amb el món! A causa d’aquestes inquietuds, sempre he buscat maneres d’estar bé amb mi mateix, de trobar-me a gust amb l’univers, de vibrar… I en un d’aquests moments de búsqueda intensa, fa anys, vaig penjar unes cançons al Myspace amb el nom d’Esperit!, ja amb el signe d’exclamació, com si això fos un missatge cap a mi mateix”

*

“Jo he après moltíssim de molta gent diferent. Diguéssim que sóc un ‘copy-paste’ d’allò que veig tota l’estona… Quan veig que algú toca la guitarra o un altre instrument i m’atrau, li pregunto com ho fa i si em pot ensenyar la tècnica… Més que autodidacta jo en diria ‘multididacta’, d’anar-ne aprenent pel meu compte però sobretot dels demés”

*

“Hi ha una barreja entre l’espontaneïtat i el fet de proposar-te fer alguna cosa concreta. De fet, ser espontani prové d’una decisió prèvia… Tot té a veure amb allò racional i allò intuitiu. Penso que hem d’aconseguir, a les nostres vides, que sigui la intuició qui ens doni les senyals cap a on hem d’anar i la raó la que aconsegueixi solucionar problemes i dur a terme les accions. Que l’hemisferi dret del cervell sigui el que mana sobre l’esquerre, bàsicament… En el meu cas, tinc tendència cap a la intuició, però penso que tot ens acaba ajudant a formar el necessari puzzle personal”

*

“Em trobo en un punt vital en que allò que m’interessa és la consciència individual. És l’únic camí que, per mi mateix, m’he adonat que funciona. A través de ser conscient i tenir un vincle present amb tot allò que t’envolta, cadascú pot arribar a ser conseqüent amb els seus actes. Quan jo tenia disset o divuit anys, veia el món com un espai de forces: les classes dirigents, que estan a dalt i ens oprimeixen, i nosaltres, que volem alliberar-nos. Veia solucions físiques a aquests problemes, solucions de lluita contra el sistema i de canvi estructural. Ara, en canvi, me n’adono que es tracta d’una qüestió més personal. Pel que fa a mi, pot ser que aquest acte personal em faci anar a una reunió de la CUP del meu poble, per exemple, o a participar en moviments que estan succeïnt actualment, com el Procés Constituent, o activitats comunitàries al meu barri. De totes maneres, ara dóno més importància a la consciència, a la il·luminació i a la mort de l’ego”

*

“Tinc diferents maneres de fer emergir una cançó. Mentre toques, et van sortint idees… Al tenir accés a diferents sistemes d’enregistrament, gravo i començo a tocar i al final construeixo alguna cosa amb cap i peus… També, a vegades, mentre estic al tren o fent un viatge, agafo la guitarra i m’agrada una melodia que sorgeix, i ja tinc mig tema. O també, com que faig servir el Loop Station, fins i tot en un concert he improvisat alguna cançó nova… En mi, el fet creatiu gairebé sempre és espontani”

(to be continued…)

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s