Category: Sexe!

Retweet

Anuncis

La farinera abandonada

Perfectament recordo els dies de la farinera abandonada;
a terra mateix, o en un jaç de sacs vells, ens ajèiem quiets,
i quan cremava el desig ens abraçàvem del tot,
i ressorgíem feliços i nets
a un ample horitzó de pensaments transparents,
a una alta, ventosa, vermella matinada aixecant-se del mar.

(Joan Vinyoli, La farinera abandonada, poema posterior a Perfectament recordo, dins Vent d’Aram)

Perfectament recordo

Perfectament recordo que venies
pel carrer de la mar, amb foc als ulls,
quan em veieres en el fosc on t’esperava.
Sense dir res vàrem anar a un carrer
del vell raval, terrós i pedregós i rost,
i, allà, contra la tàpia d’un hort ens abraçàrem
sota la nit, de pressa, no fos que ens veiés algú;
i quan el goig fou caçat fins a l’esglai convuls
vaig sortir del teu cos i ens vam separar corrents,
i més tard ens trobàrem i ens vam mirar com si fóssim
uns altres, ja per sempre units.

(Joan Vinyoli, Perfectament recordo, dins Vent d’Aram)

Complaure

És justament això el que és sorprenent en tu: t’agrada complaure. Oferir el cos com un objecte agradable, proporcionar plaer de manera gratuïta: això els occidentals ja no ho saben fer. Han perdut el sentit del donar. Per més que s’hi obstinin, ja no poden fer res per sentir el sexe com una cosa natural. No només els fa vergonya el propi cos, que no està a l’altura dels models del porno, sinó que, per les mateixes raons, ja no se senten gens atrets pel cos de l’altre. És impossible fer l’amor sense un cert abandó, sense l’acceptació, almenys temporal, d’una mena d’estat de dependència i de feblesa. L’exaltació sentimental i l’obsessió sexual tenen el mateix origen, les dues coses provenen d’un oblit parcial de si mateix; no és un món en què et pots realitzar sense perdre’t. Ens hem tornat freds, racionals, extremament conscients de la nostra existència individual i dels nostres drets; el que més desitgem és evitar l’alienació i la dependència; i, a més, estem obsessionats amb la salut i amb la higiene: no és que aquestes siguin les condicions ideals per fer l’amor”

(Plataforma, Michel Houellebecq)

Escalfor

Aquest hivern el passarem, sí. Però mentrestant, amb aquesta neu i aquest glaç i aquesta fred i aquest vent guanyant-nos la partida, ens hem hagut d’escalfar una miqueta…

Ja tenia el sexe humit quan Bérénice li va introduir una mà dins les calces. Se les va treure amb impaciència, es va deixar caure al llit i va separar les cuixes. Bérénice es va agenollar davant seu, li va posar la boca al cony. Unes contraccions calentes li recorrien la panxa, tenia la sensació que l’esperit li lliscava cap als espais infinits del cel; mai no hauria sospitat que existís un plaer com aquell”

(Michel Houellebecq, Plataforma)

Millor, ara?


En un dia com aquest d’avui (14-F) i el que vé a representar

Esa noche durmió en la cama de Simone y durante horas hicieron el amor, tapándose mútuamente los labios para no gemir y despertar al niño, en ocasiones con violencia, como si ambos no supieran hacer otra cosa que quererse”

 (Roberto Bolaño, fragment del conte El viaje de Álvaro Rousselot,  del llibre El Gaucho Insufrible)

Sobre excitacions, romanticismes i altres virtuts humanes

1. EXCITACIONS (CREATIVES)


Mi vagina era algo que estaba allí, en la distancia. Rara vez habitaba en ella, o tan siquiera la visitaba. Estaba ocupada trabajando, escribiendo; siendo madre, siendo amiga. No veía a mi vagina como mi recurso primario, como un lugar de sustento, humor y creatividad”

(Eve Ensler a Monólogos de la Vagina)

I gràcies Glòria per aquest llibre que trobo tant -al mateix temps- didàctic, cru, esperançador.

2. ROMANTICISMES

Deu ser de les coses més vistes en molt temps (dedueixo sense buscar-ho a Internet)… Parisian Love 2010: un anunci durant la mitja part de la final de la Superbowl nordamericana l’altre dia. Si les coses fossin així de fàcils no faria falta ni Google (penso). I si fossin així de ràpides (em) fotria mitja por. Però potser “un poco de sueño, no más (…) estoy seguro que no puede hacer daño”, que escrivia Jaime Gil de Biedma. O si.

3. JOGO BONITO


4. ÀNIMS I DESÀNIMS

Llegia ahir l’article diari de Joan Barril a El Periódico. Em va agradar, i molt. Amb un títol com “Res és segur” ja em tenia guanyat. En deixo un tros aquí sota (l’article sencer, aquí):

A vegades, molt poques vegades, hi ha gent d’un optimisme a prova de crisi. Gent que respon sense embuts: «Em sento en el millor moment de la meva vida. I no és la primera vegada que m’ho he dit». Es tracta d’un privilegiat o, en el millor dels casos, d’algú que està com a mínim enamorat. Els motius de l’alegria vital avui només els podem trobar a l’interior de cadascú. El gran repte consisteix a saber qui ens tornarà la confiança. ¿Serà un Govern? ¿Serà la gent que no està disposada a sucumbir a la tristesa? ¿Serà la sort? ¿Serà simplement l’individualisme creatiu? ¿Serà potser la resistència al desànim?”

Resistència al desànim, quines paraules i qué bé que sonen així juntes. Serà qüestió de practicar-la, no?

8,6 Graus (ficció)

Començo a veure-hi borrós. Els ulls conten poc. Les cames em tremolen. Sento punxades al coll i a la cara. Les dents mosseguen els llavis inferiors gairebé sense que me n’adoni. Les ungles dels peus s’arrapen allà on poden; els dits es recargolen. Els de les mans, fa estona que els he perdut la pista. Noto espasmes. Els ulls ja no conten.

Estic perdent la consciència, el saber qui sòc, on sóc, com em dic. Quin dia serà. Què és això que està passant? Què m’està passant?

Un terratrèmol de 8’6 graus a l’escala de Richter, el gran diluvi, una descàrrega elèctrica, la foguera d’un solstici. No ho sé.

Toc, toc.

Toc, toc, toc.

La porta.

Què voldrà?, dic jo per dins.

Necessito entrar, diu ell cridant.

Merda. Trec els dits d’allà on els tenia. Començo a recordar qui sóc, on sóc, com em dic.

Ara t’obro, dic jo cridant, també.

Em vesteixo ràpidament.

Hores més tard, mentre faig l’amor amb ell i faig veure que tremolo i que perdo la consciència i que em fa sentir punxades al coll i que oh, si, ah, més…, penso: no hi ha res com acariciar-te tu mateixa l’òrgan erèctil situat a l’angle anterior de la vulva. El clítoris, nena.