Category: Uncategorized

Gairebé la llum

patxu

Es la hora del casi,
————————casi la luz, casi las sombras,
más al norte el polvo del ocaso espolvorea los abetos,
un claroscuro es el andar del cielo,
carbón y sombras más profundas donde el pie se posa y cuelgan nuestras manos.

Este es el tiempo de las máscaras confusas.
Este es el tiempo de los cantos ácidos,
————————————————–del amor malogrado, del desbarajuste.
La hora del casi, la del cero-cero.
Este es el sitio en el que nos sentimos como en casa, esta es nuestra zona.

La idea de unos caballos pasta en hierba negra y densa.
La idea de la separación
——————————–desata esa línea luminosa
que nos sujeta a cada extremo.
Qué felices somos aquí, qué oscuro hasta lo inenarrable es nuestro contento.

(Charles Wright, fragment del poema Cicatriz, del llibre del mateix nom, Vaso Roto Ediciones, 2014. Traducció de Carlos Jiménez Arribas. Aquí i ara, el poema en versió original anglesa)

Pintura: Patxu Gibert

*

I, per si el temps de les màscares confuses no fos suficient, una petita dosi -instrumental, ombrera- de Trans Am:

 

Anuncis

Avui concert!

El mític Clap de Mataró celebra els seus (primers) onze anys. Només ells podien aconseguir ara que em tornés a posar el baix a sobre amb THE PGE BAND, formació gremialment coneguda com la banda dels treballadors de la producció tècnica que s’arrisquen a posar en dubte la seva ja de per si debilitada credibilitat i reputació fent unes quantes versions sui generis, aquesta mateixa nit i pel mòdic preu de zero euros, de Ramones, Social Distortion, Ligabue i Dictators.

Aquí la info extreta del Facebook de la sala:

  •  dijous, 27 / gener / 2011
     22:00h. | Sala Petita Clap 
  • On: Sala Petita Clap
    Carrer Serra i Moret, 6 | 08302 | Mataró (el Maresme)
  • Organitza: Clap
  • Versions
  • Preu: Gratuït
Dos grups ben peculiars per una ocasió ben especial.
Aquest  dijous serà una nit desenfada musicalment parlant. Els dos grups estan formats
per gent vinculada amb la sala (cambrers, tècnics,  treballadors...)  pujaran a l'escenari 
per començar a celebrar l'onzè  aniversari del Clap.

-

Aquí l'última vegada que vaig accedir a tocar el meu baix en públic (no cal dir que érem una mica més joves i guapos tots dos).

 

El vot de la generació ni-ni

Sembla ser que per fi podrem intuir (aclarir?) un dels misteris més profunds dels nostres temps convulsos: conèixer de primera mà, i mercès a l’innovador llenguatge subliminal de les campanyes electorals, on pot anar a parar el vot de la generació ni-ni.

(Apèndix: M’agradaria que algú hagués pensat en afegir un Ni d’esquerres a aquest eslògan, per allò tan sabut de dotar de més versemblança i realisme el text literari i de ficció)

Impecable

Tras décadas de barbas progres y pantalones de pana, fue un respiro ver un día a Talking Heads, todos con traje impecable”
(Quim Monzó, La Vanguardia, 9 de juliol de 2009)

Per mi, el que és impecable és aquesta frase; m’ha entrat bé. Firma aquest comentari: un progre amb barba però sense pantalons de pana a qui li pot agradar, durant dècades, Talking Heads.