Category: Documental!

Endreces prenadalenques

tarragona

(Tarragona, algun lloc a tocar del Serrallo, un desembre de qualsevol segle. Foto: Puig)

Una il·lusió d’ordre intrínsec –ben bé aquells cels de cada desembre–, enmig de tant de desgavell forà…

* Ressenya elaborada per a la revista infantil El Culturista, l’Agenda Familiar de Barcelona, aquesta vegada centrada en el llibre Madame Leonarda, del pintor i artista plàstic valencià Artur Heras: elculturista.cat/madame-leonarda-artur-heras

* Edició i correció de textos al documental Poble Rebel, de Damià Puig, actualment en mode teaser i en procés de microfinançament: ca.goteo.org/project/poble-rebel

* Traducció (del castellà al català) de l’obra de teatre Una casa a l’Est, de Laura Mihon, que serà representada al Teatre Tantarantana del 6 al 29 de gener: tantarantana.com/index.php/ca/programacio/adults/item/824

Per últim, i esperant que això no sigui motiu de cese, uns versos de Herberto Helder traduïts, amb poca destresa-revisió però amb encesa dedicació, del portuguès a la llengua nostra (del fragment de poema original… ja en parlarem un altre dia):

— la mort és passar, com trencant una paraula,
a través de la porta,
vers una nova paraula. I veig
el mateix ritme general. Com mort i resurrecció
a través de les portes d’altres cossos.
Com una qualitat ardent d’una cosa vers
una altra cosa, com els dits passen foc
a la creació sencera, i el pensament
s’atura i s’enfosqueix

— com enmig de la rosada l’amor és total.

Terra

“Terra de preguntes sotmeses, de preguntes incompletes…”. Terra, un nou mini projecte documental de Damià Puig (recordem-lo ara i aquí en el seu Referents#1 i el seu Referents#2), en aquest cas en defensa de la terra i sobre l’acció de l’Assamblea No a la Mat del mes de juny a Fellines, a la comarca del Pla de l’Estany.

Música i lletra: Sílvia Tomàs
Realització i imatge: Damià Puig
Producció: L’Autogestionària
S’hi adhereix a última hora (com gairebé sempre) i intentant no fer fressa: Estem Deconstruint

Sobre la ceguesa

Notes sobre la ceguesa: primer, el tràiler/teaser d’aquest futur documental que entusiasma, Notes on blindness, presentat al Pitching Fòrum del Docs Barcelona buscant finançament (que en trobi, per favor, tot el que calgui, i que sigui ràpid).

També: aquesta obra que promet, (In)visibles, del Grup de Laboratori Teatral de Santa Coloma de Gramenet, el proper cap de setmana al Teatre Sagarra, basada en la novel.la Ensayo sobre la ceguera de José Saramago. “Las palabras son así, disimulan mucho, se van juntando unas con otras, parece como si no supieran adónde quieren ir, y de pronto, por culpa de dos o tres o cuatro que salen de repente, simples en sí mismas, y ya tenemos ahí la conmoción ascendiendo irresistiblemente a la superficie de la piel y de los ojos.”

IMG-20140605-WA0001

Retorn

“Més de cinc anys després de la publicació del diari CRISI, on s’explicava l’expropiació a 39 bancs diferents d’un total de 492.000 € un grup d’activistes revelen què se’n va fer dels diners i com ho van viure. El panorama que ens imposa el sistema actual, la desobediència i la construcció d’alternatives són el motor d’aquesta obra col.lectiva”.

Retorn: una obra col.lectiva que mostra la feina que es fa als marges -tan necessària- i el ridícul majúscul -un cop més- del sistema bancari, documentant el destí del botí de l’Enric Duran. Una producció col.lectiva on ha estat plenament involucrat en Damià Puig, un dels protagonistes dels REFERENTS! d’aquest blog (qui hi estigui interessat pot retornar al seu especial: aquí la primera part i aquí la segona).

REFERENTS#3: Damià Puig (2a part)

> damiapuigauge.com > fabricantsdefutur.com > vimeo.com/fabricantsdefutur

“Ara tenim la intenció de reprendre i finalitzar ‘Por los caminos del plomo’, el documental sobre la mineria i els seus efectes a Perú… Uns quatre anys després recuperarem un conflicte que no s’ha resolt, hi inclourem una investigació que hem fet sobre les empreses que participen en aquest pastís i que provoca morts infantils i condicions de vida pèssimes, agafarem els mateixos personatges i veurem com les seves vides han canviat cap a pitjor en gairebé tots els casos… Com veus, tractem temes complicats i la nostra tasca és tractar-los des del punt de vista dels afectats”

“Nosaltres fem política, així de clar. Tot allò referent als moviments socials i a les idees és política. És cert que hem agafat el llenguatge cinematogràfic, que és el mitjà que hem estudiat i adoptat, però el nostre paper no és només retratar la realitat, sinó intentar transformar-la, amb persones i moviments que treballen des de la base perquè es produeixi un canvi social. Jo no crec gens en l’actual sistema social i quan més en conec les entranyes, més el detesto i menys hi crec”

“Actualment es parla molt dels ‘escraches’ però no cal oblidar el sistema financer que provoca suicidis i deixa avis de vuitanta anys amb Preferents i passant l’última etapa de la seva vida en una situació lamentable… Caldria que el debat fos aquest, que és parlés dels noms i cognoms que han provocat aquesta situació, i no de si és lícit o no que un polític pateixi un ‘escrache’ a 300 metres de casa seva… La comunicació té aquest efecte pervers que la fa una arma a favor del sistema actual, oblidant-se dels causants perquè precisament aquests causants són els que posen els diners al sector de la comunicació”

“El que perds en recursos ho guanyes en llibertat, i això ho notes al resultat final… No busquem finançament a la manera clàssica ni la implicació de grans mitjans de comunicació, no ens interessa gens. Hi ha altres vies de finançament i estem treballant amb donacions d’entitats, de moviments socials, de persones interessades en que surtin aquests temes… Simplement es tracta de buscar per circuits diferents als que estem habituats, no anar a la gran productora sinó a petites cooperatives o empreses socialment responsables, als intercanvis com a font d’enriquiment mutu…”

“Pensa que et passes centenars d’hores mirant, retocant, transcrivint, etc. Els personatges t’acaben caient molt bé, i creus en ells. Un cop fem l’entrevista, d’on generalment en sortim satifets, seguim mantenint el contacte i els fem formar part del procés. La veritable feina important, tant abans com després del documental, la fan ells, no nosaltres. La nostra tasca simplement és explicar-ho i, tot i que la indústria del cine i dels documentals no ho acaba de veure així, volent fer constantment protagonistes els directors. Els protagonistes són els personatges”

“Veig el documental com una interpretació de la realitat, des del moment en que talles frases, edites escenes, esculls persones… Estàs mostrant la realitat que tu has viscut mentre ha durat el procés… El documental és la nostra interpretació del que hem vist durant aquests anys, però hi ha molts aspectes que no hem vist, molts desnonaments que no hem viscut, molts moviments i manifestacions en les que no hem participat… Creiem que la comunicació ha de ser quelcom construït entre tots i totes”

“Durant el procés de gravació de ‘Fabricants de Futur’ vam veure molta gent proposant alternatives de canvi i millora social, maquinant idees que caldrà utilitzar, i de seguida ens va venir al cap aquest nom, perquè ens preguntem què passarà en el futur i com el construirem col.lectivament”

Moltes gràcies, Damià! Seguirem fabricant futur i seguirem sent l’espurna del temps estèril.


REFERENTS#3: Damià Puig (1a part)

Damià FabricantsVivim temps agitats, moments difícils per construir-nos. Probablement no n’hi ha prou amb ser conscients de quins han estat els detonants de la complexa situació social i dels números vermells de la microeconomia, o amb assenyalar els entramats del capital i els origens de les desigualtats. Probablement també és necessari començar a plantejar-se altres formes de viure, repensar-nos, fabricar futur.

*

En Damià Puig, assegut a una cadira qualsevol -darrere una càmera qualsevol- entrevistant algú, o documentant-se per algun nou projecte audiovisual, fa temps que va decidir posar els seus coneixements i habilitats en el món del cine al servei de la denúncia dels abusos de poder i de la recerca de pràctiques socials i comunitàries alternatives a les dominants. Des de llavors han anat caient Por los caminos del plomo (documental inacabat del 2010 i que veurà la llum aviat), À margem do Xingu (2011, guanyador del premi del Festival Paulínia de Cinema, a Brasil),Fabricants de Futur (2014). En tots ells, i especialment en l’últim, ha manifestat la crítica a fondo i sense oblidar-se de res ni de ningú, amplificant la paraula dels qui habitualment no disposen de veu als mitjans tradicionals, des de la base del suport mutu i del treball cooperatiu, amb l’intercanvi de coneixements -i no de diners- com a punt de partida i, també, de destí. Per ell, el documental ha de proposar un procés incessant d’anada i tornada de la realitat, i amb Fabricants de Futur ho exemplifica: per a la seva pre-estrena es va organitzar el Festival Fènix (Festival d’Arts Autoproduïdes i Comerç de Proximitat de l’Empordà, on es portava la temàtica del documental al poble de Viladamat) i, a més, s’han realitzat exposicions a galeries d’art i tallers per a instituts amb els materials del documental, “i és que des del moment en que treus el documental de la pantalla estàs creant una altra realitat en la qual hi participa una altra gent i el teu punt de vista torna a canviar”.

*

Tercer episodi de Referents, després dels dedicats a l’Aleix Plademunt (I i II) i l’Anna Gual (I i II), i esperat amb delit per qui escriu aquesta intro: en Damià i jo som amics, dels millors amics possibles, i fa molt –massa- temps que li vaig començar a donar voltes a la idea d’apropiar-me’l per un Referents (la demostració, aquí i allà). Tot i les dificultats pròpies de l’amistat quan es tracta de parlar del treball d’algú situat a les teves rodalies (“el perill que aquest gran espai fraternal degeneri en un spa d’endogàmia i una ensabonada colossal”, com es deia en un article molt didàctic a Núvol), en ell es dónen les dues condicions per aparèixer aquí: m’és una persona propera, i considero la seva tasca audiovisual, i la manera que té de fer aquesta tasca, admirable i de referència dins el meu món. Aquí trobareu una selecció de talls breus de les seves peces documentals que he volgut relacionar amb les respostes a l’entrevista que li vaig fer. A por ellos!

> damiapuigauge.com > fabricantsdefutur.com > vimeo.com/fabricantsdefutur

“La primera experiència que vaig tenir anant amb la càmara pel món va ser quan vaig decidir anar a Brasil, contactar amb gent que coneixia el món audiovisual d’allà, i a partir d’allò vam triar fer documentals que questionessin el model de desenvolupament actual”

“À margem do Xingu – Vozes não consideradas va tenir força repercussió mediàtica a Brasil pel tema tractat, que era el que ara s’està convertint en la tercera hidroelèctrica més gran del món, la presa de Belo Monte, i pel moment en que sortia, doncs no se n’havia parlat amb anterioritat. Vam poder guanyar un premi al Festival de Paulínia, en aquells moments un dels festivals de cinema més importants de Brasil. Tot això també ens va donar la possibilitat de posar el documental al servei dels moviments socials, universitats, associacions… per tal que el puguessin projectar i fer que el veiessin milers de persones”


“Fabricants de Futur va sorgir a partir de veure com tot aquest sistema que ens han venut, un sistema que més o menys havia qüestionat tota la vida però des del punt de vista de la comoditat o de la passivitat, s’estava erosionant i desgastant a marxes forçades i al mateix temps naixien o es feien més fortes tot un seguit d’alternatives molt potents. Vam pensar que abans de seguir fent documentals en llocs on hi ha les entranyes del sistema, on hem vist autèntiques atrocitats, comunitats amenaçades, desastres ambientals, zones senceres com Amazones venudes a multinacionals… volíem focalitzar-nos en el nostre entorn més proper, aquell país que teòricament tenia una certa estabilitat i qualitat de vida i que ara s’estan esfondrant sense fre”

“Una de les principals característiques de Fabricants de Futur és que els personatges hi han participat d’una forma activa, orientant-lo amb l’elecció dels altres personatges. Nosaltres hem fet l’edició, la gravació… però ells són qui han fet la base de cada episodi amb la tria de personatges”

“Quan el documental de Brasil començava a anar bé, va aparèixer aquí el 15-M i va ser quan vaig tornar a Barcelona i em vaig trobar la Plaça Catalunya plena de gent, com passava igualment a moltes ciutats de l’Estat Espanyol. Aquí va ser quan vam decidir engegar un altre projecte documental, que no sabíem ben bé on ens portaria. Finalment, fa gairebé dos anys vam decidir tirar endavant Fabricants de Futur, quan ens vam adonar que dins aquest nou context socioeconòmic hi ha molta gent que està proposant alternatives i formes diferents de fer les coses. La nostra pretensió va ser, d’alguna manera, anar agrupant tota aquesta gent diferent i mostrar que tothom s’hi pot incloure”

“Jo no crec gens en la versió que diu que un documental ha de tenir totes les parts implicades, que si estàs tractant un tema polític has de tenir per un costat els polítics i per l’altre els demés implicats, perquè no vull donar espai a gent que ja té els seus espais i els té monopolitzats, i que omplin el documental de mentides. Ells ja tenen els seus mitjans i a nosaltres aquests projectes ens costen un parell d’anys fer-los i d’aquí en treiem les nostres pròpies conclusions…”

“La fotografia és una línia del guió i funciona com a tal. Completa la paraula, et pot fer arribar allà on la paraula no ha pogut… Nosaltres als documentals no utilitzem veus en off que narren, només la de les persones que entrevistem, o sigui que ens resulta més complicat tenir tot el que necessitem per a explicar el que volem explicar”

(continuarà…)

Fabricants de Futur (tràiler)

(…) Estimats companyes i companys! Sóc en Damià i us escric des de L’Escala. Ens hem aïllat aquets dies per tancar un cicle, el cicle de Fabricants de Futur, o millor dit, per obrir-ne un de nou i treure per fi el documental (…)

Presentació del documental Fabricants de Futur al Festival Fènix – Festival d’Arts Autoproduïdes i Comerç de Proximitat de L’Empordà, el 22 i 23 de juny a Viladamat (Girona).

Sento molta admiració cap a aquest projecte i només us vull felicitar! Muitos parabéns, porra.