Tagged: El Gall Editor

Allò que queda de l’aire

——–Bruckner, simfonia en re menor

Ja sé, si alço la vista al cel
aquesta tarda de març,
que no haig de caure en el parany
de buscar acords o signes
en aquella dèbil textura que s’obre
silenciosa a l’empara, despoblada
de núvols, de tota possible verificació.

És només aquest residu, tan tènue,
que jau davant meu,
qui desencadena la conjectura,
en el més enllà de l’immediat,
aliè a tot llenç o escenari;

què en faré d’aquesta simfonia
dins la qual ara mateix habito,
quan la seva xarxa m’elevi
i em retorni a l’anterior,

a allò que queda de l’aire.

Albert Garcia Elena —per segon cop consecutiu, perquè des de l’anterior entrada, ja fa mesos, ha pogut ser publicada i devorada aquesta obra que estimem, aquí a la seu central que orienta el recorregut cap al no-res d’aquest blog, erràtic des de l’origen, i per altra banda, també s’ha fet aquest antipregó de Barcelona Poesia—, apareixent en aquesta ocasió amb el poema Lake Placid, amagat, reclòs al nucli d’El coure sota el Hudson (El Gall Editor, 2021 / Premi Ciutat de Palma de Poesia Joan Alcover 2020).

Obvietats: el poema —tot poema!— desplega les pròpies i multiplíssimes imatges que conté, irreemplaçables per cap fotografia, però som de fer mescles i el politburó del blog, reunit d’urgència aquesta tarda de juny, ha alçat la vista al cel i decidit que Jerry Uelsmann hi presentava candidatura, amb Voyager (2008).

*

Res a veure amb Bruckner ni amb simfonies que habitem, però hem sentit la crida de les dèbils textures d’Alex Kozobolis, que també volia ser-hi, a la commemoració d’aquest més enllà de l’immediat: