REFERENTS#3: Damià Puig (1a part)

Damià FabricantsVivim temps agitats, moments difícils per construir-nos. Probablement no n’hi ha prou amb ser conscients de quins han estat els detonants de la complexa situació social i dels números vermells de la microeconomia, o amb assenyalar els entramats del capital i els origens de les desigualtats. Probablement també és necessari començar a plantejar-se altres formes de viure, repensar-nos, fabricar futur.

*

En Damià Puig, assegut a una cadira qualsevol -darrere una càmera qualsevol- entrevistant algú, o documentant-se per algun nou projecte audiovisual, fa temps que va decidir posar els seus coneixements i habilitats en el món del cine al servei de la denúncia dels abusos de poder i de la recerca de pràctiques socials i comunitàries alternatives a les dominants. Des de llavors han anat caient Por los caminos del plomo (documental inacabat del 2010 i que veurà la llum aviat), À margem do Xingu (2011, guanyador del premi del Festival Paulínia de Cinema, a Brasil),Fabricants de Futur (2014). En tots ells, i especialment en l’últim, ha manifestat la crítica a fondo i sense oblidar-se de res ni de ningú, amplificant la paraula dels qui habitualment no disposen de veu als mitjans tradicionals, des de la base del suport mutu i del treball cooperatiu, amb l’intercanvi de coneixements -i no de diners- com a punt de partida i, també, de destí. Per ell, el documental ha de proposar un procés incessant d’anada i tornada de la realitat, i amb Fabricants de Futur ho exemplifica: per a la seva pre-estrena es va organitzar el Festival Fènix (Festival d’Arts Autoproduïdes i Comerç de Proximitat de l’Empordà, on es portava la temàtica del documental al poble de Viladamat) i, a més, s’han realitzat exposicions a galeries d’art i tallers per a instituts amb els materials del documental, “i és que des del moment en que treus el documental de la pantalla estàs creant una altra realitat en la qual hi participa una altra gent i el teu punt de vista torna a canviar”.

*

Tercer episodi de Referents, després dels dedicats a l’Aleix Plademunt (I i II) i l’Anna Gual (I i II), i esperat amb delit per qui escriu aquesta intro: en Damià i jo som amics, dels millors amics possibles, i fa molt –massa- temps que li vaig començar a donar voltes a la idea d’apropiar-me’l per un Referents (la demostració, aquí i allà). Tot i les dificultats pròpies de l’amistat quan es tracta de parlar del treball d’algú situat a les teves rodalies (“el perill que aquest gran espai fraternal degeneri en un spa d’endogàmia i una ensabonada colossal”, com es deia en un article molt didàctic a Núvol), en ell es dónen les dues condicions per aparèixer aquí: m’és una persona propera, i considero la seva tasca audiovisual, i la manera que té de fer aquesta tasca, admirable i de referència dins el meu món. Aquí trobareu una selecció de talls breus de les seves peces documentals que he volgut relacionar amb les respostes a l’entrevista que li vaig fer. A por ellos!

> damiapuigauge.com > fabricantsdefutur.com > vimeo.com/fabricantsdefutur

“La primera experiència que vaig tenir anant amb la càmara pel món va ser quan vaig decidir anar a Brasil, contactar amb gent que coneixia el món audiovisual d’allà, i a partir d’allò vam triar fer documentals que questionessin el model de desenvolupament actual”

“À margem do Xingu – Vozes não consideradas va tenir força repercussió mediàtica a Brasil pel tema tractat, que era el que ara s’està convertint en la tercera hidroelèctrica més gran del món, la presa de Belo Monte, i pel moment en que sortia, doncs no se n’havia parlat amb anterioritat. Vam poder guanyar un premi al Festival de Paulínia, en aquells moments un dels festivals de cinema més importants de Brasil. Tot això també ens va donar la possibilitat de posar el documental al servei dels moviments socials, universitats, associacions… per tal que el puguessin projectar i fer que el veiessin milers de persones”


“Fabricants de Futur va sorgir a partir de veure com tot aquest sistema que ens han venut, un sistema que més o menys havia qüestionat tota la vida però des del punt de vista de la comoditat o de la passivitat, s’estava erosionant i desgastant a marxes forçades i al mateix temps naixien o es feien més fortes tot un seguit d’alternatives molt potents. Vam pensar que abans de seguir fent documentals en llocs on hi ha les entranyes del sistema, on hem vist autèntiques atrocitats, comunitats amenaçades, desastres ambientals, zones senceres com Amazones venudes a multinacionals… volíem focalitzar-nos en el nostre entorn més proper, aquell país que teòricament tenia una certa estabilitat i qualitat de vida i que ara s’estan esfondrant sense fre”

“Una de les principals característiques de Fabricants de Futur és que els personatges hi han participat d’una forma activa, orientant-lo amb l’elecció dels altres personatges. Nosaltres hem fet l’edició, la gravació… però ells són qui han fet la base de cada episodi amb la tria de personatges”

“Quan el documental de Brasil començava a anar bé, va aparèixer aquí el 15-M i va ser quan vaig tornar a Barcelona i em vaig trobar la Plaça Catalunya plena de gent, com passava igualment a moltes ciutats de l’Estat Espanyol. Aquí va ser quan vam decidir engegar un altre projecte documental, que no sabíem ben bé on ens portaria. Finalment, fa gairebé dos anys vam decidir tirar endavant Fabricants de Futur, quan ens vam adonar que dins aquest nou context socioeconòmic hi ha molta gent que està proposant alternatives i formes diferents de fer les coses. La nostra pretensió va ser, d’alguna manera, anar agrupant tota aquesta gent diferent i mostrar que tothom s’hi pot incloure”

“Jo no crec gens en la versió que diu que un documental ha de tenir totes les parts implicades, que si estàs tractant un tema polític has de tenir per un costat els polítics i per l’altre els demés implicats, perquè no vull donar espai a gent que ja té els seus espais i els té monopolitzats, i que omplin el documental de mentides. Ells ja tenen els seus mitjans i a nosaltres aquests projectes ens costen un parell d’anys fer-los i d’aquí en treiem les nostres pròpies conclusions…”

“La fotografia és una línia del guió i funciona com a tal. Completa la paraula, et pot fer arribar allà on la paraula no ha pogut… Nosaltres als documentals no utilitzem veus en off que narren, només la de les persones que entrevistem, o sigui que ens resulta més complicat tenir tot el que necessitem per a explicar el que volem explicar”

(continuarà…)

Advertisements

6 comments

  1. estemdeconstruint

    FE D’ERRATES:

    Al primer vídeo s’escolta a un volum massa baix l’àudio del nen brasiler que canta, i al tercer vídeo es produeix una desincronització entre l’àudio i la imatge quan parla la Miren Etxezarreta… En prenem nota i ja “estamos trabajando en ello”, que deia aquell…

  2. estemdeconstruint

    Gràcies, piloto Alvarado! Una pregunta: com veus el futur aquí baix, tu que et passes la vida allà dalt? 😉

  3. Retroenllaç: REFERENTS#4: Dalmau Boada (1a part) | estem deconstruint
  4. Retroenllaç: REFERENTS#5: Maria Wallace (1a part) | estem deconstruint

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s