REFERENTS#5: Maria Wallace (1a part)

Hennessy

Ja ho advertia Wislawa Szymborska: a diferència dels pintors, el treball dels poetes “resulta irremediablemente poco fotogénico. Uno permanece sentado a la mesa o acostado en un sofá, con la vista inmóvil, fija en un punto de la pared o en el techo; de vez en cuando escribe siete versos, de los cuales, después que transcurre un cuarto de hora, va a quitar uno y de nuevo pasa una hora en la que no ocurrirá nada”. Des de que tinc record –i aquest record ve pels motius explicats al tercer apartat d’aquesta introducció–, la Maria Wallace sempre ha viscut entre la pintura i la poesia, rimant entre colors i, sobretot, per la dedicació incondicional durant les últimes dues dècades, esbossant versos sobre el llenç blanc que és escriure. Sí, una activitat poc fotogènica, aquesta del fet poètic, però profunda i ineludible per qui en sent la fiblada; ineludible com “una fulla d’afaitar / que talla fins a l’ànima” i amb la profunditat de les segones ombres o dels blaus de les distància que traspuen els seus llibres.

*

Si exceptuem els llibres col·lectius del grup d’escriptura creativa que dirigeix a Tallaght (Dublín), de moment en són dos, els llibres de poemes. La segona ombra (Edicions de l’Albí, 2010) i El blau de la distància (Col·lecció Josep Pla, Diputació de Girona, 2014), publicats en edició bilingüe anglès-català i forjats en la topada, però també en l’entesa, de les seves dues identitats, la catalana, que l’acompanya des del naixement, i la irlandesa, d’adopció (en serien tres, si comptem que va passar l’adolescència a Xile, fugint amb la família de les dures condicions de la postguerra espanyola). D’aquest conflicte i confluència d’origens, sovint, tant ella com la crítica n’ha anomenat fricció. Xavier C. Ribot, un dels principals valedors de la seva obra i epiloguista dels seus llibres, així ho sosté: “una escriptora irlandesa en llengua anglesa (…) que fa una escriptura transversal”, una mena de “reelaboracio vital passada pel sedàs de l’autora” com si es tractés de “dibuixos esbossats amb el seu personal traç d’atzabeja sobre el paper en blanc”.

Això ens retorna a l’univers pictòric: se’ns planta, damunt del llenç, una poètica cristal·lina, no invasiva, amb unes dualitats gairebé indefugibles en tota la seva obra i uns versos que avancen “com de puntetes sobre glaç” i se’ns apropen sigil·losament, tot i l’embrollada existència de l’altre. Una poesia de passat i de paisatges irlandesos, però també mediterranis, sempre a mig camí d’allò que va ser i d’allò que podia haver estat, si les diferents superfícies de la realitat tinguessin la capacitat de fondre’s. I una obra originalment pensada i escrita en llengua anglesa per una poeta que, en principi, es tradueix –es traeix?— a si mateixa, encara que més tard veiem que no, que el que fa és crear una nova obra, revisitant allò que va néixer, amb la seva ploma, en un altre moment, en un altre idioma. Dit això, l’origen dels versos, concebuts en anglès i amb la senzillesa i economia de vocabulari i de gramàtica que sembla permetre aquesta llengua, provoca que sigui precisament en anglès que els poemes arriben al seu màxim esclat rítmic i de significat.

*

Encetem, per fi, un nou capítol de Referents, el cinquè lliurament d’aquesta col·lecció de monogràfics consagrats a les creacions de persones que habiten a prop meu –en termes afectius i d’amistat, no geogràfics, i en aquesta ocasió, per primer cop, de parentiu— i que sento referencials (la resta, els podeu trobar al lateral). Cal dir-ho ara: la Maria Wallace, o Maria Teresa Mir Ros, o Tresa (com més reduït, més familiar i pròxim, el terme), és la meva tia. I, sent conscient del perill de l’ensabonada colossal de què parlàvem en el Referents d’en Damià Puig quan et toca avaluar o simplement dissertar sobre algú que t’és pròxim i t’ha marcat, em venia molt de gust aquest especial sobre la meva tia poeta (i no poetessa, com es diu en aquest altre article de Núvol, però entrar ara en disquisicions lèxiques serien figues d’un altre paner). Ara i aquí, “like the deepest, final note / of a cello”, una mostra de poemes seus que he pretès relacionar amb algunes de les seves respostes a l’entrevista/conversa que vam tenir una tarda d’estiu. Let’s go!

 > facebook.com/tallaghtsoundings2 > mtmir [at] yahoo.com


“La poesia ve a ser com fer un pas cap a l’infinit, cap a allò desconegut, cap al misteri i tot allò que no sabem… Endinsar-nos més enllà del que som, o del que potser som, o del que potser podríem ser. Crec que tothom que té inquietuds artístiques i d’expressió, té necessitat de buscar, d’anar més endins, per arribar a qui veritablement som, al perquè de les coses encara que aquest perquè no el podrem saber, probablement”

The Other SideL'altre costat

                       * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

“Ningú pot ser 100% apolític, però la poesia és quelcom més subtil, interior, i no faig servir l’escriptura com a plataforma des d’on llançar consignes polítiques. En el meu cas, en ocasions m’agrada deixar constància, donar veu i una segona oportunitat a persones o personatges que queden oblidats o marginats per la història”

The Meenybradden Bog WomanDona trobada a la torba

                       * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

“En ocasions, creiem que tenim una resposta, però em pregunto si la resposta que tenim és una resposta final o, com a mínim, adient. Tot circula al voltant de l’enigma que som i del fet que encara no hem entès el perquè de la nostra existència… En el nostre dia a dia vivim sota una capa molt espessa de boirina, i la poesia ens pot ajudar a foradar aquesta capa, a travessar la foscor per assolir un estadi més clar”

Prospecting in the darkExplorant en la foscor

                       * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

“Tantes vegades penso en com passar al paper tot allò que tinc al cap, i això espanta. Ve a ser com una mena de part, i un tant per cent molt elevat de dones pareixen amb molt dolor. Un poema podria ser ben bé com tenir un fill”

The uncertainty of whiteLa incertesa del blanc

                       * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

“Al principi d’escriure, vaig intentar endisar-me tot el que vaig poder en els orígens, les supersticions i l’entrellat de la cultura celta, per poder sentir que pertanyia a un poble, el poble que m’acollia. Això em va inspirar molt”

Cold Atlantic Winds

Vents Freds de l'Atlàntic

                       * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

“El fet de tenir integrades i conviure amb dues identitats —la irlandesa i la catalana— produeix fricció. És una divisió que voldria reconciliar, però que gairebé amb tota certesa mai ho aconseguiré totalment. És en aquest lloc de lluita on creo, on neixen idees i paraules que demanen veure la llum, on apareixen les guspires de la inspiració”

Second ShadowLa segona ombra

                       * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

“És exactament això. Per escriure poesia que pugui commoure, precisament cal allunyar-se d’un mateix. Sinó, pots caure massa fàcilment en el sentimentalisme i en no poder arribar als altres. Tothom n’ha sentit de dolor, i per això resulta tan important parlar del dolor sense necessitat d’emprar aquesta paraula”

Not because of wordsNo van ser paraules

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

“Hi ha d’haver una mena d’immersió del lector dins dels versos, que se senti interpel·lat per les imatges, no que els entengui a la perfecció. En el fons, és igual què en treu, de la lectura del poema, mentre en tregui alguna cosa. Perquè no pots esperar que n’extregui el mateix, la intenció que tu hi vas posar quan el vas escriure”

Ghost TracksPetges Espectrals

(la continuació, ben aviat…)

pdf (descàrrega d’aquesta primera part en PDF, per a una lectura relaxada)

 

Anuncis

2 comments

  1. Anònim

    He passat una estona molt agradable i relaxant ficant-me en aquests poemes tan rics en expressió i vivències. Felicitats i enhorabona per tanta inspiració.
    Isabel

  2. Retroenllaç: Beading | estem deconstruint

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s