Category: Perú!

L’esdevenidor

aleix

“(…)
I think of the icy winds
that will soon be knifing through my jacket.”
(Billy Collins, versos escollits de The Student)

Foto: Aleix Plademunt, com tants altres cops (potser és, aquest, un bon moment per inspeccionar i assaborir, de nou, el Referents dedicat al fotògraf hostalriqueny: I i II)

Acompanyament sonor indispensable (knifing through my jacket, també, sens dubte, com el clima en dies venidors):

 

Amb el teu gest

Arequipa

Arequipa, Perú, en unes dates properes a un nadal de fa uns anys (foto: Puig)

Sóc la paraula encesa prop teu
que et reté i et deslliga.
Amb prec humil demano
sol.lícitament: esdevé el que ets:
silenci de vaixell entrant a port,
riera al pla, camí sense brossall
remorejant de vespres.
                                    Els matins
se’t lliguen als cabells.
                                     Amb el teu gest
vertebres els meus somnis.

(Joan Vinyoli, Amb el teu gest)

Soroll

Aquesta època corre a la velocitat

dels dubtes que genera.

Quin temps dedicarem al silenci?

Durant els sotracs,

quan el soroll eixordi,

tornaré com sovint

sense respostes,

famèlic,

al refugi infranquejable

d’un verb antic.

-H

Un home reposa, potser també sense respostes, a un carrer de Lima, Perú (Foto: un servidor, fa ja un temps)

Més lluny

Un altre any que fuig, poruc, i les mateixes preguntes. No: ara més preguntes. I la sensació callada que cada vegada estarem més lluny de respondre-les, per sort nostra.

Això, que bon any i etcètera.

(Foto: Puig, a Isla Taquile, Perú, desembre 2007)


Damià

Tant temps i tanta llunyania, Damià.
T’he(m) trobat a faltar per terres catalanes.


Ben aviat, en aquestes pàgines, més informació sobre el projecte audiovisual que ha portat a aquest gran amic de l’home, i de la dona, a fer-se seus Brasil i Perú els últims quatre mesos d’aquesta vida.

Un lugar llamado Oreja de Perro

Acabo de llegir, i de gaudir, Un lugar llamado Oreja de Perro (Editorial Anagrama, 2008), de l’escriptor peruà Iván Thays… Un conegut periodista de Lima arriba a un poblet de la sierra molt proper a Ayacucho amb l’objectiu de cobrir la visita d’Alejandro Toledo, president del Perú en aquells moments, i de relatar en forma de crònica periodística la tasca de la Comisión de la Verdad. El poble es diu Oreja de Perro i estem al 2005. Durant el viatge cap a aquesta zona andina, el periodista s’assabenta que la seva dona l’ha abandonat, que quan torni a Lima res serà igual, o això pensa… Arriba a Oreja de Perro i topa amb la realitat: diarrea, mal d’altura (soroche), falta d’aire, vida ensopida, alcoholisme, precarietat, escassetat.

Ja fa uns vint anys del conflicte armat entre la guerrilla de Sendero Luminoso, l’exèrcit i els paramilitars que va portar el Perú a una situació extrema; ara és el moment de fer net esbrinant què va passar en aquells anys tèrbols i dotant simbòlicament a Oreja de Perro d’unes ajudes econòmiques i socials amb les quals el govern millorarà, en teoria, la seva imatge. Aquest context propicia un moviment inusual al poble: és ple de periodistes, estudiants d’antropologia, policíes, soldats i membres de la Comisión de la Verdad, la majoria vinguts de la capital, esperant la visita del president, que sembla no arribar.

Investigació sobre tortures, violacions, assasinats, fosses comunes, el passat que sempre torna i no se n’acaba d’anar mai, la mort sobtada i prematura d’un fill, els fracassos de parella i la ruptura matrimonial, les relacions ocasionals sorgides gairebé del no-res i que acaben deixant empremta, les dificultats comunicatives i relacionals entre algú que vé d’una metròpoli com Lima amb indígenes que encara tenen la por al cos després de tants anys de la fi del conflicte, les coses que es diuen i que les que no es diuen… Sobre les coses que es diuen i s’han de dir: us puc dir que tot això i més ho tenim a Un lugar llamado Oreja de Perro.

Heus ací el responsable d'aquesta novel.la

Penso que aquest llibre s’emmarca dins d’un corrent de joves escriptors peruans (vull dir: d’entre 30 i 45 anys) que tracten, dues dècades després i amb la distància a vegades tan necessària que el temps otorga, el tema de la violència política als anys 80 al seu país. Ricardo Alarcón amb “Radio Ciudad Perdida” (el vaig trobar fora de sèrie) i Santiago Roncagliolo amb “Abril Rojo” (me’l vull cruspir en un futur proper) en són altres exemples. I segur que n’hi ha de molts altres que no conec i naden també en aquesta direcció.

També penso que tant el llibre com la ressenya que en fa el blog literari El Boomeran valen la pena.

M’ha agradat molt: tot i la càrrega emocional i sovint política l’he trobat lleuger, amb un estil sobri i concís, sense barroquismes, amb subtileses, directe al gra però deixant el suficient espai -sobretot físic, amb frases més aviat curtes, poquíssimes cursives i una festa contínua de punts i aparts- per a la pròpia inventiva i suposició del lector que, finalment, s’acaba confirmant (o no).

Per anar acabant, unes frases per a la història de la fulla de coca:

“Detrás de él había un sticker en una vitrina que parece de Coca-Cola pero en realidad dice Coma-Coca, usando el mismo logo y los colores rojo y blanco de la bebida.

Más abajo se lee: ‘¿Falto de energía? Coma Coca. Una hoja comida, una hoja menos para la droga’.

Y en la otra línea, en letras apenas ilegibles: ‘Hacia el 2006 por la despenalización de nuestra hoja sagrada’”

I per últim, aquest anàlisi que fa el protagonista sobre la situació política…

“Cuando se hicieron públicos los informes preliminares de la Comisión pude leer que, en realidad, se culpaba a los terroristas de Sendero Luminoso y el MRTA del mayor porcentaje de crímenes.

Acusaban a los terroristas de una cifra alta de crímenes, una cifra inaudita para quienes estábamos convencidos de que la responsabilidad iba a ser, por lo menos, compartida al cincuenta por ciento con el ejército”

Tremendo.

DICCIONARI DE PERUANISMES. Traducció -ben subjectiva- al català d’una part de la riquesa lingüística peruana

És possible i fins i tot probable que algun dia el Perú hagi rondat pel teu cervell: algun amic ha decidit passar sis mesos voltant-hi amb una motxila a l’esquena, una cosina teva s’ha casat amb un peruà que va conèixer a la seva feina, tu mateixa has meditat deixar-ho tot un temps i anar a una ONG a fer millor el món. O a fer-te millor a tu mateixa. Bé, això que trobaràs aquí sota pretén aproximar el nutrit món de les expressions peruchas a l’intrèpid aventurer català que sé que portes dins. En cap cas donar definicions exhaustives/absolutes, cent per cent objectives o excloents. Representen un punt de partida, un apropament subjectiu i perquè no una interpretació do it yourself de la realitat lingüística palpable que he viscut en aquest país del sud del món.
Trobaràs tant paraules escoltades a peu de carrer com expressions ben integrades en la llengua, però desconegudes per a nosaltres, a vegades provinents del quítxua. Algunes pròpies de Lima o de diferents regions, altres de tota la realitat peruana.

La bona cosa de traduir aquests vocables al català és que, suposo, hi haurà pocs peruans que coneixin la llengua de Ramon Llull i em puguin contradir. O és una putada això? Jo crec més en aquesta segona opció. Estaria, de fet estaré, encantat de rebre suggèrencies, idees i rectificacions, en cas que algú ho cregui necessari, ja sigui peruà, català o un apàtrida per voluntat d’aquests que corren, correm, avui en dia arreu.

(Dedicat a Pablo, limeny com pocs i inspirador de vàries d’aquestes paraules, gràcies!)

amigo2

Un "amigo" en una de les tantes rondes de dalt de Lima (Foto: Elm Puig, gener 2009)

Amigo: Amic. Ja sé que el significat és el mateix, però el seu ús és diferent. Un amigo al Perú és qualsevol persona a qui et vulguis adreçar pel carrer: un taxista, una dona que ven cd’s falsíssims i a qui li vols regatejar el preu, la treballadora del Banco Central, el cambrer d’un restaurant… fins i tot un policia! (avís per navegants: expressió no aplicable, sota cap concepte, als Mossos)


An
ticucho: Artil.lugi similar a una brotxeta o pincho moruno espanyol, amb una carn tan bona i gustosa (quina definició més objectiva i desapassionada, no?) que ara mateix deixaria entrar-ne uns quants per la meva boca. En pots trobar a molts carrers de Lima o de Cusco, en un puestecito on una senyora molt amable ajudarà al teu equilibri nutricional, o això t’agradaria pensar quan te l’estàs posant entre pit i esquena.

Asu: Wow! La puuuuta! No fotis! Al loro! Em sembla que els exemples són bastant clarificadors. Vé de A su madre!, però en un 100 i pico per cent de les vegades li treuen la madre i queda Aaaaaasu (si ho dius amb totes aquestes A’s, molaràs; si no, no)

Bamba:
Pirata, falsíssim. El súmmum deu ser quan, en un dels dos-cents mil mercats dels carrers de Lima o de qualsevol altre ciutat peruana, et compres unes vàmbes bambas, que no n’hi ha poques al Perú, no.

Bravazo:
De putíssima mare. No oblidis pronunciar la Z com una S finíssima si no vols que et comparin amb el Cid Campeador o el Caballero de la Triste Figura.

Cabro:
Homosexual. Sobretot, per sobre de totes les coses, no confondre mai en cap cas amb cabro a Xile, que vol dir nen petit.

Cachar:
Follar, en un sentit ben barroer. Avís pels xilens que fan servir la pregunta “Cachay?” com a sinònim de ”m’entens?” (o sigui, tots): Desistiu d’utilitzar aquesta fòrmula a Perú, podeu acabar amb un o dos ulls ben morats, sembla que merescudament.

Cachuelearse:
Tenir una feina extra, informal, temporal. Treballar en més d’un lloc al mateix temps. De dia taxista, de nit pizzero, per exemple.

Canchita:
Blat de moro torrat i ben salat, ben diferent del que pots trobar a Espanya.

Chamba:
Treball, curro. El baixista d’un grup andalús responent a la pregunta de què treballa: “Chambo en Chambao”.

Chanchita:
Jacuzzi. Curiós, si, però encara més quan t’assabentes que chancho és porc. O sigui, quan et banyes al jacuzzi t’estàs banyant en (o amb?) una porqueta. Només ho he sentit a dir a una persona, però suficient per posar-ho aquí.

Chapar:
Agafar. O sigui, si ets de Vallecas i vas al Perú i li dius a un colega “oye, chapa la puerta” perquè no entri aire, el més probable és que agafi la porta i te la trobis davant teu en qüestió de segons. Tu li has dit que l’agafés, recorda on estàs, tronco!

Chaufa:
Plat d’arròs xinès, combinat amb verdures, truita feta trossos i pernil dolç. Un estil aloz tles delicias, si és que no és el mateix.

Chela:
Cervesa, birra. Prendre’n unes quantes = esport nacional al Perú.

Chevere:
Collonut, de primera, de cullons… De luju, com dirien al meu poble.

Uns chibolos

Uns "chibolos" jugant a esperar el turista a la punta del Cerro San Cristóbal (Foto: Elm Puig, gener 2009)

Chibolo: Nen petit.


Chifa:
Xinès. Molts restaurants t’avisen que són Chifa, i així ja saps el què trobaràs dins: arròs, arròs, arròs… M’he fixat que alguns també ho utilitzen per catalogar allò japonès; a Espanya a vegades també qualsevol persona amb trets orientals es un chino directament.

Chingana:
Antro de mala mort, bar on se serveix alcohol barat. Em sembla que és una mica despectiu.

Cholo:
Provincià, indígena, de la sierra peruana. Sovint utilitzat amb to despectiu. Un exemple proper: Cholo Sotil, el jugador del Barça de la dècada dels 70 que feia de les seves al costat de, silenci, Cruyff i Reixach.

Chompa:
Jersei. Qui ho diria eh?

Chop:
Canya de cervesa. En menor mesura, he vist també com li diuen Shop i Schop (a Xile em sembla que es coneix així). Igual que en altres parts del món, quan te’n prens unes quantes i en vols més, ja no cal que recordis el nom, només cal que li diguis: ”¡Otra!”. Senzill oi?

Choro:
Lladre. Els propis peruans solen dir que hi ha molts i molts choros als carrers del seu país. Jo no n’he vist tants. Més d’un porta traje i corbata, com a Catalunya.

Chucha:
Cony! Sentits literal i figurat. No diré més.

Cojudo:
Cabronàs, idiota, imbècil. Qualsevol insult que et vingui al cap aquí, ara. No valen els que recorden la mare i família de l’altre.

Una combi

Una "combi" en acció en ple centre de Lima (Foto: Elm Puig, gener 2009)

Combi: Bus urbà. Tot i que el concepte no és el mateix: a Lima, sobretot, una combi vé a ser una camioneta gran que va a tota merda per les avingudes, para per norma general i literalment a qualsevol lloc on algú vol pujar (el mateix per baixar), i costa un solcito si pagues directament al cobrador, o més si li demanes quan costa. Un fenòmen sociològic: comprova-ho!

Cuadra:
Tram de carrer de 100 m. Sistema utilitzat a gran part o tots els països de Llatinoamèrica per numerar els carrers. Un exemple de perquè ells són millors i nosaltres pitjors, en serio.

Cuy:
Animaló típicament peruà a mig camí entre un conill i un porquet, tot i que més aprop del primer. El mític conejillo de índias, que al Perú se’l devoren amb una passió poc o gens compartida per guiris autèntics com el que escriu aquestes línies.

Embarrar:
Fotre a algú dins una trama obscura, bruta. Et poden embarrar la pròpia reputació si et descobreixen fent un diccionari com aquest, per exemple.

Estar aguja:
No tenir diners. Estoy aguja ho pots dir quan algú et demana pasta pels carrers del centre de Lima, sempre que al mateix temps t’assenyalis el coll amb el teu dit índex, ja que això vol dir que estàs fins el coll amb problemes econòmics (és així i no s’ha d’entendre). Et guanyaràs, segurament, el respecte de la calle. A mi m’ho van ensenyar així, brother.


Fregar:
Fotre, molestar a algú. Així, quan la teva companya de pis et digui allò d’”aquesta setmana et toca fregar a tu”, agafes la fregona i li fots pel cap. Ella t’ha demanat que la molestis!


Frejol:
Mongeta. Te’n trobaràs a un 154% dels plats de menús que portin acompanyament: arròs i frejoles, vermellosos, bons. Va, exagero, només a un 101%

Fulbito: Futbito a Perú. He llegit por ahí que és un invent peruà i que només (textualment) és juga al Perú.

Huachafa: Cursi, cutre. En català sonaria, precisament, una mica cutre: “sisplau, no siguis huachafa, home!” o “no em huachafis la guitarra, tio”.


Huaracazo:
Xupito. Sant Hilari, Sant Hilari…

Huevón:
Imbècil, idiota, sapastre (no t’ho dic a tu, eh). La traducció d’aquesta paraula al castellà de Cervantes vindria a ser aquell gilipollas que tanta gràcia provoca a Perú i a Llatinoamèrica.

Jirón:
Carrer format per diferents trams de carrer. Tranquil, a mi tampoc em queda clar després d’un parell de visites al Perú i no entra dins dels meus plans saber-ho.

Keke:
Coca arrodonida típicament peruana, similar al pà de pessic català. Tendre, deliciós, bo, bo i bo. Mmmm (tot dit). També anomenat queque, però in the streets mana la primera forma, amb K. Diria amb atreviment, i dic, que probablement vé del cake anglès. Quan n’has menjat un, per suposat comprat a un puestecito de carrer, desitjaries no haver-ho fet mai: més aviat o més tard els trobaràs a faltar. Paraula de mochilero.

Luca:
Equival a un Nuevo Sol (moneda peruana). 100 lucas = 100 nuevos soles. Em pregunto quin sentit podria tenir a Perú la cèlebre frase “Hasta luego, Lucas” de Chiquito de la Calzada… Hasta luego, monedas! Lleig, molt lleig.

Morocha/-o:
Qualsevol persona que tingui la pell molt fosca, morena. Com que a Perú això és la tònica dominant, quan es refereixen a un morocho jo el veig com un negre afroperuà.

Mosca:
Viu, ràpid, llest. Més puta que les gallines! (en el sentit català del terme)

Nadies:
Ningú o nadie, en plural i mal dit doncs no té plural. Se sent molt pels carrers o dins les combis de Lima, per exemple.

Panza chelera:
Panxa cervesera, ja que chela és birra. Altrament coneguda com la curva de la felicitat, però estrictament cervesera en aquest cas.

Pararse:
Estar dret, aixecar-se, posar-se de peu. Diria que serveix a tota Amèrica Llatina, almenys als països del Sud. M’ha causat més d’un malentès, quan t’expliquen una història i et diuen “si, el hombre estaba parado y…”, i tu penses que vol dir que estava quiet quan vol dir que estava dret. O, més real, quan vas sentat en un bus ple fins límits inhumans i sents “señor, párese por favor”, i clar, no tens ni idea que t’estan demanant que t’aixequis per deixar el lloc a algú.

Pata:
Amic, tio. “Mi pata está por llegar”, “el otro día ví a un pata que…”. Res a veure amb la peça tan apreciada del paladar ibèric.

Patear latas:
Estar a l’atur, no tenir res a fer o directament no fer res (en un sentit laboral, més aviat). Una expressió bastant literal això de xutar llaunes.

Pé:
Falca segons l’Optimot, muletilla com jo creia que es deia, que es posa al mig o final de qualsevol frase. Claro, pé. Si, pé. Pé de Perú, no de Penélope Cruz.

Perucha/-o:
Sinònim popular de peruà/-na popular. Si no m’erro, també és sinònim de cholo.

Pincho:
Membre viril masculí… Polla. Sobretot abstenir-se d’utilitzar frases de l’estil: “En España nos encanta comer pinchos” (exceptuant si realment t’agrada fer-ho)

pinga

La "pinga" dóna molt de si (Foto: Elm Puig, gener 2009)

Pinga: Membre viril masculí… Polla, altre cop. La mida de la pinga no importa, asseguren els entesos (tant peruans com catalans).

Piqueo:
Pica-pica.

Piraña:
Nens del carrer a Lima, sovint abandonats per les seves famílies. Acostumen a anar en grup quan es fa fosc, segueixen a algun persona que va despistada per la zona del centre de Lima, i li treuen els objectes de valor. Jo he conegut algun pirañilla, per això penso que hi ha una part de mite i una altra part de realitat en tot el que es diu sobre ells.

¡Pucha!:
Jolines! Cullons! Quina putada! Per indicar sorpresa o disgust, segons diu una tal Real Academia Española. Amén.

¡Puta!:
veure pucha (aquí sobre)

Quepí:
Gorra militar. Dira que també s’aplica a tot tipus de gorres, amb visera horitzontal.

Recursear:
veure cachuelear (més amunt)

Regio:
Bonic, maco, preciós, que es conserva bé (exemple: un servidor).

Sangúche:
Entrepà, sandwich a la peruana. No se t’ocurreixi demanar-te un bocadillo de queso al Perú perquè et donaran un trosset de formatge, un bocado petit.

Sayonaras:
Sandàlies, xancletes. Què ningú em pregunti el perquè de tan imaginatiu nom, no li sabria dir i si ho sàpigues, tampoc us ho diria.

Timba:
Antro, bar de mala mort, tot i que no n’estic segur. Que el déu Inti i els descendents dels reis inques m’afusellin si la cago.

Tina:
Banyera

Trago:
Beguda amb alcohol.

Vaina:
Cosa, tema, matèria a tractar. ¿Cómo está la vaina, brother? Clar que dit així amb aquest brother és més cubà o dominicà que res, però serveixi d’exemple per entendre de què va la vaina.

Vuelto:
Canvi. Si ets guiri (recorda que al Perú ho ets, i molt), pot portar a algun equívoc, sobretot quan et veus a tu mateix en una tenda dient això: Disculpe amigo, no me ha devuelto el vuelto. T’has sentit estúpid, ho sé. No passa res, l’important és que t’hagin tornat el canvi. No?

Ya: Si. En més d’una i de dos mil ocasions, et veuràs a tu mateix/-a parlant davant un o varis peruans, i els estaràs explicant aquella cosa tan interessant que passa al teu país, i els veuràs escoltant-te atentament i deixant anar ya, ya, ya, ya al final de cada una de les teves frases, ya?