Tagged: jaime gil de biedma

Desembre, juny.

Diciembre suma todos los diciembres
que puedan recordarse
y suma también brisas y fragmentos
de diciembres borrados.
Tiene la densidad de un bizcochuelo
que el calor fermentó
y volvió alucinógeno.
Entonces desconcierta
que sea al mismo tiempo
el más liviano y frágil de los meses.
Cada diciembre nuevo
retoma el anterior y el anterior
y todo lo que fuimos
desde el primer diciembre.

(Laura Wittner, poema Mes, de Traducción de la ruta. Gog y Magog Ediciones, Buenos Aires, 2020… una meravellosa troballa d’autora i de poema)

Desembre, el juny de les terres australs. Unpopular opinion: per a alguns, i no caldrà dir qui, una de les èpoques més tristes de l’any («porque en ese mes / sentía siempre una inquietud, una angustia pequeña / lo mismo que el calor que empezaba», com Gil de Biedma). Juny és com una fi de tot —vestida, empolainada de possibilitat—, la diàspora de les esperances que s’endú, i acaba per desfigurar, la canícula. Juny suma tots els junys que podem recordar (els de la pandèmia i els d’abans d’aquest no-temps que se’ns arrela), i també els junys que no podem oblidar.

Foto maldestra feta per en Puig, un lleuger i fràgil mes de desembre, amb brises i fragments d’altres desembres (junys) borrats, a San Martín de los Andes (Neuquén, Argentina), d’un any que vol ser recordat com el 2005.

L’experiència

“La gran literatura se crea casi siempre en los márgenes de la sociedad, y la comprensión de éstos es lo que ayuda a entender. La literatura ha sido para mí el hallazgo de la complejidad de la vida”
*
“Con todo respeto para el dolor de las personas: el dolor es componente insoslayable de la vida”
*
“Me parece que la vida es un complot para evitar que hagas nada de provecho”
*
“¡Si fracasas, que el fracaso contenga grandeza!”

(selecció de paurales expertes, pensades i dites per Josep Maria Castellet, el de més a la dreta en aquesta foto/elenc de personatges -Gil de Biedma, Barral, Goytisolo, Castellet-, a un parell de Contres de La Vanguardia de fa uns anys, aquesta Contra i aquesta altra Contra. Entre d’altres perles reflexives que s’hi troben. Foto: Oriol Maspons, a principis dels 60, l’època de “las calles muertas de la madrugada / y los ascensores de luz amarilla”).

escolabarcelona