Category: Pintades&etc!

Una ciutat després d’un riu…

… o abans d’un oceà. Un esbós d’homenatge, amb salobre i enyor, a una ciutat volguda.


“(…) Partilhar a ineficácia
da alma e do corpo. Sobretudo
esquecer-se de morrer
de velho.”
(Inês Lourenço, Logros consentidos)

 

IMG_18999

IMG-20140520-WA0000

IMG_20055

IMG_19311

IMG_20733

(Fotos: Robles / Puig)

Possible banda sonora de tot plegat: Lisboa, de Wooky.

Barcelona?

“Si los precios suben, si los alquileres suben, si cierran viejos colmados y abren comercios de productos orgánicos –12 dólares por una pieza de chocolate de una edición limitada o cinco por  una taza de café Karinga, cultivado en Kenia– no es más que el resultado natural de una historia de desarrollo económico, argumentan los gurús, los amos del universo de la época digital” (Francesc Peirón, article “San Francisco. La (mala) sombra de Silicon Valley”, La Vanguardia, 16/03/14)

Sobre San Francisco, però també -així ho penso- sobre Barcelona. Sobre la gran targeta de crèdit que ens perfora, sense pausa, els barris i el viure.

bcn

(Imatge extreta del blog Nomdenoia, de Pau Badia)

So this is the new year

munay

“Tant se val com puguin arribar a ser de corruptes, cobejosos i insensibles el nostre govern, les nostres grans empreses, els nostres mitjans de comunicació i institucions religioses i benèfiques: la música continuarà sent meravellosa” (el mestre Kurt Vonnegut, a Un home sense pàtria)

La música: lluny, al final d’un passadís que vé de deu anys enrere, com brotant d’un arbre que perd fulles però manté la figura, es distingeixen els primers acords de This is the new year, de Death Cab for Cutie.

(la il.lustració és de la meva amiga Munay, d’Amaicha del Valle, Argentina, i diria que ja ha aparegut per aquestes contrades alguna altra vegada)

(Bones) Notícies

1. SAINT TROPEZ

Sant Feliu i l’herba fresca que viu, i reviu, malgrat els anys i les distàncies. Hit!

 

2. PRIMAVERA FUCKIN’ SOUND

Ahir dijous: Bob Mould, J. Mascis… emblemes de la meva adolescència, i jo (tan) lluny de tot.

 

3. ARGENTINA

No cada dia mor un dictador. Videla, podreix-te allà on siguis, si et volen. A Página 1/2 celebren l’efemèride d’aquesta gran, gran manera:

videla

Primera necessitat

(…)

Para nuestros mayores

La poesía fue un objeto de lujo

Pero para nosotros

Es un artículo de primera necesidad:

No podemos vivir sin poesía.

(…)

(Nicanor Parra, extracte de Manifiesto, 1963. Versió completa aquí!)

També sembla un article de primera necessitat aquesta sensació de buit, a vegades inevitable i qui sap si imprescindible. Graffiti a Valparaíso (Xile). Foto: Puig.