Salut divina

onparle

“Un és plaer agut, l’altre, crònic; aquí, un flameig, allà, una ardor igual i sostinguda. Però la gran diferència rau sobretot en què el vi torba les facultats mentals, mentre que l’opi hi introdueix l’ordre suprem i l’harmonia. El vi priva l’home del govern sobre si mateix, i l’opi fa més hàbil i tranquil aquest govern. Tothom sap que el vi dóna una energia, extraordinària però momentània, al menyspreu i a l’admiració, a l’amor i a l’odi; en canvi, l’opi comunica a les facultats el sentiment profund de la disciplina i una mena de salut divina. Els homes ebris de vi es juren amistat eterna, s’estrenyen les mans i escampen les llàgrimes sense que ningú no pugui entendre’n el perquè; la part sensual de l’home s’enfila evidentment fins al seu apogeu. Però l’expansió dels sentiments benèvols que causa l’opi no és un accés de febre; és, més aviat, l’home primitivament bo i just, restaurat i reintegrat al seu estat natural, lliure de totes les amargors que, ocasionalment, havien corromput el seu noble temperament.”

(Charles Baudelaire, Els paradisos artificials, en magnífica –evidentment, no només perquè ho digui jo– traducció de l’Andreu Subirats, a Días Contados, 2014)

Imatge: Vidriera d’un bar d’una altra època que encara és viu i entre nosaltres -això sí, amb una salut diguéssim que molt poc divina-, a Barcelona (foto: Puig)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s