Tagged: sara almgren

Peix-que-es-mossega-la-cua

En quin moment d’ell cal cercar-lo?
El seu gest és el símbol del moviment perpetu.
De tots, jo espero veure aquell moment en què el cap devorarà
—-el cap.

(Josep Palau i Fabre, poema Peix-que-es-mossega-la-cua, 30 de maig del 1949)

Fotografia: Sara Almgren (sí, a l’última època, una de cada tres o quatre fotos d’aquesta temptativa de blog és propietat d’aquesta fotògrafa sueca, però és clar, què vols i què pots fer-hi, si et collen així, fondo, aquestes imatges)

*

Com a epíleg, The Album Leaf, amb Between waves: banda sonora de paciències insondables, música per a qualsevol estiu de la vida, de camí a alguna costa, de capbussó entre els peixos, tot ullant amb delit els fons marins, tot delectant-se amb aquell moment en què el cap devorarà el cap.

Anuncis

Absolut i salvatge

Les aigües negres del vell riu
se t’han endut; cridaves
i ningú no et sentia: el món
era adormit… i Déu, en els seus alts
somnis de déu,
no era sinó un riu obscur, absolut i salvatge,
lliscant calladament enllà de la foscor.

(Andreu Vidal, poema d’Ossos de Sol, Ediciones de la Rosa Cúbica, 2010)

Foto: Sara Almgren (novament, una salvatge imatge -que bé podria remetre’ns al Wind River de Twin Peaks- d’aquesta fotògrafa per a un poema absolut)

*

I see a little light, I know you will: uns minsos indicis de percepcions diafànes, vingudes directament -de nou, irremeiablement- d’una carcassa adolescent que malgrat les aigües negres i els dies es resisteix a fugir de dins (o que, potser, ja ho va fer fa massa temps, en secret, com lliscant calladament foscor enllà, en un vell riu):

En quin vermell?

Unes flors coronen
les branques del cirerer.
En quina floreix
el meu cant trist?
Geranis rojos
encenen la finestra.
En quin vermell poncella
el teu gest fidel?

(Esperança Castell, poema Primaveral –tan adient en dates vernals, en temps de florir però també de cants tristos i astènies-, pàgina 44 d’Arrels a la Roca, Editorial Meteora, 2016). En aquest enllaç, una entrevista recent a Llavor Cultural.

Foto: Sara Almgren (la mítica guitarrista de Doughnuts, The (International) Noise Conspiracy i INVSN, entre d’altres, en la seva faceta de fotògrafa de primer ordre). L’obra, aquí.

*

Per celebrar aquest esclat de branques, geranis i cirerers, una de bona d’INVSN: