Tagged: Lleonard Muntaner

En algun altre lloc que no és enlloc

En algun altre lloc que no és enlloc
existeix algú que porta el meu cor
al cor. Algú que en un joiós abril
sap mudar la tardor, que fa escarn
de l’alta nit i de la plètora d’avui
sota una lluna d’artificial
fulgor. Algú que per mi mossega
el fruit saborós, en aquest altre instant
que no és el meu, en aquesta partió
que separa la vida de la mort:
quan es confon el son amb el no-res
i s’agiten els cossos en la por.

Miquel Bezares, poema Un altre cor (del llibre amb el millor títol de fa molt de temps, Ocells obscurs de mi, Lleonard Muntaner Editor, número 20 de l’estimada col·lecció La Fosca, 2014). Descobriment tardoral—colossal, amb permís de l’adjectivació potser innecessària, que dins la lectura d’aquests poemes ja hi són inclosos tots els epítets que es puguin imaginar!—, durant una estada llampec entre Palma i la Part Forana, i gràcies a la col·lisió accidental amb una llibreria per a no oblidar, que permet una nova aparició estel·lar en aquest blog moribund que malda i fa el que pot —malgrat les èpoques, que li passen per sobre com ràfegues de metralladora— per no ser-ho, per ser en algun altre lloc que no és enlloc.

Foto: Henri Prestes, de la sèrie Perfect Darkness.