Tagged: bob mould

Absolut i salvatge

Les aigües negres del vell riu
se t’han endut; cridaves
i ningú no et sentia: el món
era adormit… i Déu, en els seus alts
somnis de déu,
no era sinó un riu obscur, absolut i salvatge,
lliscant calladament enllà de la foscor.

(Andreu Vidal, poema d’Ossos de Sol, Ediciones de la Rosa Cúbica, 2010)

Foto: Sara Almgren (novament, una salvatge imatge -que bé podria remetre’ns al Wind River de Twin Peaks- d’aquesta fotògrafa per a un poema absolut)

*

I see a little light, I know you will: uns minsos indicis de percepcions diafànes, vingudes directament -de nou, irremeiablement- d’una carcassa adolescent que malgrat les aigües negres i els dies es resisteix a fugir de dins (o que, potser, ja ho va fer fa massa temps, en secret, com lliscant calladament foscor enllà, en un vell riu):

(Bones) Notícies

1. SAINT TROPEZ

Sant Feliu i l’herba fresca que viu, i reviu, malgrat els anys i les distàncies. Hit!

 

2. PRIMAVERA FUCKIN’ SOUND

Ahir dijous: Bob Mould, J. Mascis… emblemes de la meva adolescència, i jo (tan) lluny de tot.

 

3. ARGENTINA

No cada dia mor un dictador. Videla, podreix-te allà on siguis, si et volen. A Página 1/2 celebren l’efemèride d’aquesta gran, gran manera:

videla