Tagged: adia edicions

Desvetllament

Emila Medková, Ruce, 1962

“La poesía no es un espejo, es un desvelamiento. En ella nos hacemos a nosotros mismos. No buscamos reconocernos en ella, sino conocernos. Ponemos ante el espejo nuestra persona, somos en él los confidentes de nuestra propia vida y recogemos la presencia de un extraño que nos borra y nos suplanta desde su mentira, con más verdad que la nuestra”

(Francisco Brines, als Cuadernos de Estudio y Cultura, núm. 32, de les VIII Jornades Poètiques de l’ACEC, 2009)

*

Rebentem, estem aquí, a l’abisme,
despullats, com si fóssim
nostres.

(Guillem Gavaldà, poema Rapinya, que desvetlla i suscita i desvela i revela -i etcètera-, i que podem trobar a Fam Bruta, I Premi Francesc Garriga, La Breu / Adia Edicions / Cafè Central, 2016)

Anuncis

Contra un mateix

jerry-uelsmann-small-woods

Gairebé no en sabem res,
del que passa dins de l’home
que estudia
per convertir-se en arbre.

Ja comença a invocar els ocells,
a construir un niu amb ossets de rosegadors.

Fer és una lluita tenaç
contra un mateix.

Fer és contradir-se.

(Anna Gual, poema Himne de l’imperi, pàgina 40 de Molsa, Adia Edicions, 2016 / Imatge: Jerry Uelsmann, Small Woods Where I Met Myself, 1967)

“No ho hem d’il·luminar tot”, i potser tampoc podrem travessar el bosc frondós i deixar mai de lluitar, tenaçment, contra nosaltres mateixos. Però, encara que els camins no ens portin enlloc, i que no passi res, i que això no sigui greu, potser és -aquest d’ara- un bon moment per començar a invocar els ocells, per recuperar l’especial REFERENTS amb què aquest blog va provar d’acostar-se i homenatjar, un any que es feia dir 2012, la poesia de l’Anna (quan Implosions era, encara, la seva única obra publicada i L’ésser solar, una il·lusió per a un futur pròxim): part I i part II. Una delícia, a hores d’ara ja clàssica (una altra, aquesta entrevista recent, a Núvol).

*

En un altre ordre de coses, un altre himne per a un altre imperi: la nova cançó de Please Wait, els vailets de Sant Feliu, la joveníssima-però-ja-no-tan-nova fornada d’un remolí incessant, prolífic, que roman i sobrepassa èpoques i pentinats: