Després de Paterson

La vida després de Paterson s’escola pels mateixos clots, i és –potser encara– una mica més severa, perquè ja no hi viurem més, dins aquells llençols rebregats o en el brogit d’aquelles cascades: la ficció també és un fragment. Restarem esbocinats, com una llibreta de poemes que un gos ha fet miques, pels racons del viure. Però no oblidarem: “on hi ha ruïna, també hi ha l’esperança de trobar un tresor” (Rumi, poeta persa del s. XIII)

*

Un tresor, trobat entre les (p)runes, després de Paterson i d’amarar-nos de William Carlos Williams:

What will I have for breakfast?
I wish I had some plums
like the ones in Williams’s poem.
He apologized to his wife
for eating them
but what he did not
do was apologize to those
who would read his poem
and also not be able to eat them.
That is why I like his poem
when I am not hungry.
Right now I do not like him
or his poem. This is just
to say that.

(Ron Padgett -el creador dels versos que brollen a la pel·lícula-, poema This for that, en al·lusió directa i primària al poema This is just to say, de Williams)

*

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s