Les ombres dels passos

lasalandra

Siempre hacia adelante las sombras de mis pasos mueren
Como la trayectoria de un cometa de oscuridad
Y el asfalto a mis espaldas me suprime
Con todo lo que he sido y todo lo que he pensado
Como un prestidigitador
Destinado a escamotearme la vida.
Hay una sucesión correcta de casas
En este camino que no obstante
Ha de significar algo
Hay un cielo sin color sin olor sin carne
Sobre mis pasos sin importancia
Con los ojos cerrados ando en una caja negra
Con los ojos abiertos ando en una caja blanca
Y por más que me esfuerzo por entender algo
Enormes martillos me parten en la cabeza todos los pensamientos

(Max Blecher -poeta romanès d’entreguerres, de la immobilitat al llit per una tuberculosi òssia que li prendria la vida mentre era viu i li prendria, encara més, a l’hora de morir, amb vint-i-nou anys, dues novel·les i un llibre de versos amb només quinze poemes, “que prefiere la tentación de lo alucinante, la omnipotencia del sueño y la primacía del inconsciente”, com s’afirma al pròleg d’aquesta meravella de llibre-. Poema Andadura, rescatat de Cuerpo transparente, Ediciones de la Rosa Cúbica, 2008. Traducció de Joaquín Garrigós)

Fotografia de Mario Lasalandra: imatge de la col·lecció Storia di un dramma, 1970.

Ho mereixerien tot, aquests dos versos finals (menys uns enormes martells que els trenquessin, és clar)…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s