Contra un mateix

jerry-uelsmann-small-woods

Gairebé no en sabem res,
del que passa dins de l’home
que estudia
per convertir-se en arbre.

Ja comença a invocar els ocells,
a construir un niu amb ossets de rosegadors.

Fer és una lluita tenaç
contra un mateix.

Fer és contradir-se.

(Anna Gual, poema Himne de l’imperi, pàgina 40 de Molsa, Adia Edicions, 2016 / Imatge: Jerry Uelsmann, Small Woods Where I Met Myself, 1967)

“No ho hem d’il·luminar tot”, i potser tampoc podrem travessar el bosc frondós i deixar mai de lluitar, tenaçment, contra nosaltres mateixos. Però, encara que els camins no ens portin enlloc, i que no passi res, i que això no sigui greu, potser és -aquest d’ara- un bon moment per començar a invocar els ocells, per recuperar l’especial REFERENTS amb què aquest blog va provar d’acostar-se i homenatjar, un any que es feia dir 2012, la poesia de l’Anna (quan Implosions era, encara, la seva única obra publicada i L’ésser solar, una il·lusió per a un futur pròxim): part I i part II. Una delícia, a hores d’ara ja clàssica (una altra, aquesta entrevista recent, a Núvol).

*

En un altre ordre de coses, un altre himne per a un altre imperi: la nova cançó de Please Wait, els vailets de Sant Feliu, la joveníssima-però-ja-no-tan-nova fornada d’un remolí incessant, prolífic, que roman i sobrepassa èpoques i pentinats:

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s