Il suo era il linguaggio del delirio

Robles

En plena efervescència canicular, una turista catalana -sotmesa a l’encís ingovernable de l’orografia- és enganxada, d’esquenes, al port de Camogli.

Quan l’any 1892 van marxar de Camogli, els mariners Gaetano Lavarello i Andrea Repetto poc que ho sabien, que no tornarien mai més a les costes d’aquesta porció de Mediterrani que coneixem com a Mare Ligure. Sembla que havien de morir, quan, després d’un incendi a bord del bergantí Italia, van naufragar davant l’arxipèlag de Tristan da Cunha, a l’Atlàntic. Però no: no només van sobreviure sinó que, a diferència de la resta de la tripulació, que va ser rescatada al cap d’uns mesos i tornada a Ciutat del Cap, van decidir quedar-se a viure a l’illa habitada més remota i allunyada de qualsevol altre rastre de civilització, emparentant així, per sempre, dos punts del planeta.

Potser per aquest motiu, qualsevol persona que aparegui per Camogli, a la ribera de llevant de Gènova, venera i reconstrueix -sense imaginar-s’ho, com deu passar a tants racons de tants territoris- la història d’un naufragi, s’emparenta -amb la mera presència, amb el sol fet d’embolcallar-se dins d’un cos humà- amb tot el que ha passat abans de nosaltres i que ens impregna, com la humitat a una paret, a cada alè.

*

Per atenuar els efectes de tant dramatisme i èpica marinera en aquesta entrada:

“El turismo está cambiando el mundo: obliga a los lugares a parecerse más y más a la imagen que sus visitantes tienen de ellos, a volverse más típicos, más tópicos, más tontos —a declinar sus peculiaridades para amoldarse a la postal. Culturas que se pierden, que se banalizan, poblaciones que ya no inventan sino maneras de servir. Es, en última instancia, aterrador. Y sin embargo, a veces, me gusta ser turista: no hay actividad más desprendida, menos pretenciosa. Consiste en entregarse: dejarse llevar por el saber de otros —guías escritas, guías humanas, los lugares comunes, las postales— y descansar de sí mismo por unos pocos días. Por eso, supongo, las llaman vacaciones.”

(Martín Caparrós, article Viva el turismo, a Altaïr Magazine, juliol de 2016)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s