Solstici adolescent

Francesca Woodman, Space², Providence, Rhode Island, 1975-1978

Cau l’estiu damunt l’hemisferi nord del seu món, i els corrents -intrínsecs, d’espessor gèlida- no han existit mai. L’últim dia de classe, però, és una sortida d’emergència vers la nit oberta, una drecera a l’inconegut. Com si els miratges fugissin per l’equador de la memòria, només per un instant esmorteït, ja viscut per algú altre, temps enllà.

*

(Böira, l’acompanyament musical -sobretot instrumental- d’aquesta entrada)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s