El real poètic

“La poesia té, ara per ara, un fi descaradament únic: ha vençut el seu localisme, la seva llunàtica supersticiosa, el seu rústec floralisme, per a esdevenir una ètica –no pas l’ètica—, una filosofia –no pas la filosofia—, una afirmació independent de la retòrica malencaminada. Fins i tot hi ha qui ha gosat escriure, fa poc, que guanya a la filosofia com a instrument de coneixença.”

(J.V. Foix, fragment imperatiu, imprescindible no només per als foixistes desemmascarats -com un que mou com pot els fils intangibles d’aquest blog- de Del real poètic, 1 de juny de 1935, emprat com a pròleg a Darrer comunicat)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s