Rebombori eixordador

baffler_security

Vaig per un carrer silenciós entre el silenci de la nit, que no se sent ni un aire, i de cop i volta salta la veu d’una dona en una finestra, com si trenqués un vidre: “No cridis tant!” i para en sec el rebombori eixordador del meu cap.

(Enric Casasses, poema Una nit, extret de De la nota del preu del sopar del mosso, Edicions Terrícola, 2015)

Il·lustració de la gran gran gran Melinda Beck -i que tantes vegades, sense ni imaginar-s’ho, ha salvat els mobles d’aquest intent de blog- per a la revista The Baffler.

*

Si, almenys, pogués parar en sec -com si es trenqués un vidre-, aquesta fressa íntima, aquesta banda sonora original… Sort en tenim, de la música:

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s