In my end is my beggining

foster

Ja no sé escriure, ja no sé escriure més. 
La tinta m’empastifa els dits, les venes… 
–He deixat al paper tota la sang. 

¿On podré dir, on podré deixar dit, on podré inscriure 
la polpa del fruit d’or sinó en el fruit, 
la tempesta en la sang sinó en la sang, 
l’arbre i el vent sinó en el vent d’un arbre? 
¿On podré dir la mort, sinó en la meva mort, 
morint-me? 
La resta són paraules… 
Res no sabré ja escriure de millor. 
Massa a prop de la vida visc. 
Els mots se’m moren a dins 
i jo visc en les coses. 

(Josep Palau i Fabre, poema Comiat, de Poemes de l’alquimista)

Fotografia agafada de matinada, “en el més alt i més fosc de la nit” i sense fer fressa, del blog The Departing Landscape, de Steven D. Foster (dins de la sèrie dedicada a Triadic Memories, composicions de Morton Feldman).

*

Alerta!, que aquest blog no s’acomiada de res de ni de ningú, de moment. Només que, davant de l’evidència -la gran poesia, la fotografia de l’enigma, el turisme interior- hi fa genuflexions.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s