Aquesta pols tranquil·la

sara

Aquesta pols tranquil·la va ser senyors i dames,
i noies i donzells;
va ser riures, sospirs i mans traçudes,
i rulls i bruses lleus.

Aquest lloc aturat va ser llar renouera
de l’estiu; les abelles i les flors fou ací
on feien el seu tomb oriental, i un dia
també es van esvair.

(Poema d’Emily Dickinson, en versió/traducció de Marià Manent; l’original és aquí / Origen de la foto: Sara Gomes, de The Second Bus Home)

*

Més sobre Dickinson: grans paraules per a una poeta grandiosa que, fa anys, em va presentar, amb persuasió, l’Andreu Subirats (el subratllat del text és meu, no me n’he pogut -ni volgut- estar)… “La seva intensitat prové no pas d’experiències acumulades, sinó de mancances vitals que es condensaven en metàfores d’una audàcia i d’una originalitat sorprenents. […] La seva poesia té gairebé sempre un accent de confessió virginal i exasperada, de confessió a l’oïda de la tenebra, al no-res, la qual cosa li donà la seva infinita llibertat. Mancada completament d’un públic, es lliurà als seus murmuris enfervorits, al seus balbuceigs apassionats d’eterna noia. La seva poesia fou una manera de no marcir-se, no un camí per a immortalitzar-se. […] No va conèixer el món, però un univers visqué dintre d’ella. Realment, per a acomplir-se la meravella, només li va caldre una casa silenciosa, una finestra que donava al jarí i la flama de la seva passió.” (text d’Agustí Bartra -un dels altres traductors canònics de Dickinson al català- extret de Mag Poesia)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s