Hölderlin (per Vinyoli)

cotxe

M’exalta de vegades
encara el net perfil
de la muntanya esquerpa
retallat contra el cel
de llum diamantina.
Però estic en un lloc
de bardissar i malesa
i ja el sol de la tarda
m’escalfa de biaix.

Vell marbre escrostonat
en l’ombriva espessor
apartat ja del tot
dels vianants alegres,
sento les fulles caure
d’octubre, lentament,
roges, i l’heura verda
tornar-se groga al mur
del meu opac silenci.

(Joan Vinyoli, poema Hölderlin, del llibre A hores petites, 1981)

Foto (passada, barroerament, pel sedàs d’un filtre de mòbil) feta per en Puig, un matí de tardor gairebé trenta-cinc anys després de la publicació d’aquesta joia de poema de vitalitat i decadència.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s