Mash-up

Alguns retalls gens neutrals, atemporals i organitzats de forma caòtica que recullo per entendre -o complicar-, el moment polític actual (selecció molt parcial, com qualsevol selecció -i me’n deixo tantes, de paraules necessàries-, però feta amb cura i molt, molt carinyo):

> Sobre els problemes entre CUP i Junts pel Sí (article 1977, de Benet Salellas, futur diputat de la CUP al Parlament de Catalunya, abans que comencessin, el 05/09/15 al Diari de Girona):

“(…) No. No farem un país nou perquè en Santi Vila regali el Parc Natural del Cap de Creus a un restaurant, o en Carles Puigdemont destini els diners d’emergència social a impulsar projectes turístics elitistes (…)”

*

> Sobre el fals internacionalisme (article Patriotes i Patrioters, de J.V. Foix a La Publicitat, el 09/10/1932):

“(…) si sou honestament patriota, això és, patriota bretó, o escocès, o ucraïnès, sereu acusat pels falsos universalistes, això és, per aquells qui per damunt els drets de la pàtria posen els de l’Estat, de patrioters. En nom d’una unitat estatal superior acusen els patriotes concrets d’exacerbar el sentiment i la idea de pàtria, generosos, que ells voldrien substituir pel sentiment i per la idea d’Estat, abstractes. I fet i fet, no són pas la pàtria irlandesa, ni la bretona, ni la ucraïnesa, les que, segons alguns, afavoreixen el nacionalisme imperialista i agressiu, característica dels Estats supranacionals (…)”

*

> Sobre la vida (una lliçó de modus -que hagués dit el meu pare- sobre l’oxímoron vida/capitalisme, a La Sexta, ahir, per Antonio Baños):

*

> Més sobre el fals internacionalisme (Andreu Nin, Els moviments d’emancipació nacional, 1935, fa quatre o cinc dies):

“La revolució social no es desenvolupa en línia recta, no és el Grand Soir en què somniaven els revolucionaris ingenus del segle passat, l’esfondrament espectacular del règim capitalista, com a conseqüència d’un acte de força breu i decidit, i la substitució gairebé automàtica del vell ordre de coses per una societat més justa i més humana, sorgida en un tancar i obrir d’ulls, amb tots els atributs d’un mecanisme perfecte i regular. Per sorprenent que pugui semblar, i malgrat l’experiència decisiva dels últims anys, aquesta concepció ingènua i falsa encara sobreviu als nostres dies en la consciència de nombrosos militants del moviment obrer, la qual cosa els impulsa a rebutjar totes aquelles accions que no comportin, d’una manera immediata, aqueixa “revolució” meravellosa que ha de realitzar la transformació catastròfica i radical de la societat en vint-i-quatre hores. Gairebé no cal dir que els “revolucionaris” d’aquesta categoria consideren amb altívol menyspreu o amb indiferència absoluta problemes com és ara el d’alliberament de les nacionalitats oprimides.
(…)
No veiem, per exemple, en els moments actuals, com tot allò que hi ha de més reaccionari en la política espanyola forma un bloc compacte contra les aspiracions alliberadores de Catalunya?”

*

> O povo é quem mais ordena (i punt):

grandola

*

Sobre la llargada infinita i la neutralitat zero d’aquesta entrada: “You can’t be neutral on a moving train”, de sempre, de Howard Zinn 😉

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s