Recès

Conca

“(…)
La nit tenebrosa
arribava lentament
i s’hostatjava entre els arbres.”

(Enriqueta Moix -poeta de la comarca antiga i delicada de la Conca de Barberà, montblanquina per a més concreció-, retall escollit del poema Capvespre al parc, del llibre del mateix nom, Editorial Òmicron, 2010 / Imatge: postal -pèssimament escanejada per l’autor d’aquest succedani de blog- elaborada magistralment per La Musca)

Foragitar-se i anar a petar lluny d’un mateix. Allotjar-se en i entre els arbres: un recès subtil que deixa senyals.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s