Salvar-nos

error

Dents negres somniant
sexes lluminosos a l’obscuritat
definitiva, contemplen la lluna
mentre dansa. Tenen pietat.
Creuen que encara hi ha esperança.
Però tot és massa tard,
ja no basta pregar per salvar-se.

*

Foto -idea, argument, laboratori, etcèteres- per Inês Saldanha, i extreta de la mostra Error y Ruido, CSO Lokomotiva, L’Hospitalet, 2014.

Poema de Jaume C. Pons Alorda, extret d’Els estris de la llum -pàg. 53-, Edicions Documenta Balear, Col·lecció La Cantàrida, 2008.

*

(Afegitó: per acabar-ho d’adobar i -ja que no ens salvarem- aprofundir en aquest intent de combinatòria estètica, podria anar sonant, en loop i fins l’obscuritat definitiva, In a landscape, de John Cage)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s