Forat

“Escriure també és no escriure”, “escriure és allò que no escrius”, “els deu mil caràcters que no escrius per escriure un poema que en té cinquanta”… No seria capaç d’encertar les paraules exactes que Joan Todó, en funcions de prologuista i recordant-nos la genial (in)utilitat de la poesia, va esgrimir brillantment ahir a la presentació de Forat, el segon llibre de poemes -que funciona gairebé com a primer poemari, vint anys després de la publicació d’Itineraris– de Laura López Granell. Però sí que l’encerto si dic que les seves reflexions se’m manifesten, lluminoses, encara, en algun punt no localitzable del cervell. Com una aparició. Igual que alguns versos de la Laura, que se’m repetiran, amb insistència, fins qui sap quan: “Visc en el biaix / m’entesto a créixer torta” (del poema Magnòlia roja). Escriure pensant en què no escrius. Viure en el biaix, sense mapes traçats. Fer forat per quedar-s’hi.

Anuncis

One comment

  1. estemdeconstruint

    I al pròleg de Forat, citat per Joan Todó: “Whatever his defects, a poet at least thinks a poem more important than anything which can be said about it” (W.H. Auden)

    🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s