Furts aquàtics

crumley

Es marceixen els colors
de la natura presa.

Però és en el peix
que sura

que em reconec.


(David Caño, poema furtat, a sota aigua i gairebé sense oxigen, de “Res és ara ni això”, Edicions Terrícola – Llibres de l’Afrau)


(foto furtada, clandestinament i pels corrents d’un oceà, del web de Chris Crumley)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s