Nostàlgia de l’infinit

Les vacances de totes les èpoques personals cohabiten en un punt geogràfic del cervell, un paisatge inabarcable d’enyor i de possibilitat. No se sap del cert -i es diria que ningú ho demostrarà-: podria ser que fos només en aquestes coordenades del mapa mental, un cop travessats els relleus del viure diari, on es pugués arribar a experimentar la nostàlgia de la totalitat, la fiblada de la matèria atemporal. Hi ha qui diu haver-la sentit, prop d’un far.

Fangar

Foto de dalt: Puig, Vacances pagades (per la pròpia butxaca). Punta del Fangar, Deltebre, 2014. Fotografia fàcil amb telèfon mòbil + Filtre Valencia d’Instagram. 500×500 px.

Quadre de baix (recentment descobert per aquest blog -posteriorment a la realització de la foto-, i que l’autor d’aquestes línies insípides relaciona obsessivament amb la foto): Giorgio de Chirico, La nostàlgia de l’infinit, 1913. Oli sobre tela. 135×64,8 cm.

Chirico

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s