Els marges

“La rendibilitat li ha guanyat el pols al patrimoni; el negoci a la memòria col.lectiva; i el dret a decidir de la ciutadania, de moment, només es conjuga quan convé i en clau nacional. D’aquella Barcelona dels barris que dibuixava el periodista Huertas Claveria en queda, però, l’herència de les resistències veinals”
(editorial del ZonaSec, el diari del Poble-Sec, nº125, maig de 2014, prèvia a les revoltes de Sants)

sants

Foto del barri de Sants, maig de 2014, agafada de la pàgina d’Endavant.org

Suposo que no està gaire a l’ordre del dia recolzar-se en conceptes a priori arcaics, però els veig tan vigents que xoquen: la ideologia dominant d’una societat segueix sent, i des de temps remots, la ideologia de la classe dominant, que vetlla per uns interessos particulars (els seus). Preguntes que tornen: qui determina què és violència i que no ho és? Quin significat tenen paraules com “condemnar”, “els violents”, “intolerable” i aquest etcètera d’expressions mediàtiques confeccionades a mida d’un ideari? La importància otorgada a l’anècdota, al fet puntual davant la visió global, respon a la batuta d’un règim amagat però implacable. Sempre quedaran els marges. Amplifiquem-los.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s