Des de la trinxera

Crònica -íntima i parcial- d’un festival anomenat Primera Persona, vist des de la trinxera…

1. Una proclama: el manifest de l’Ian Svenonius, de The Nation of Ulysses, The Make-Up i un considerable etcètera, escrit a corre-cuita en un sobre del CCCB (encara recordo l’entrevista que li vaig poder fer a aquest tros d’home, a finals dels noranta, després d’un brillant concert de The Make-Up a l’Apolo, pel primer i únic número del fanzine Beat Surrender). And it only delivered repetition.

svenonius2

*

2. Una cançó: If I can’t change your mind, de Sugar (quina gran banda), interpretada al festival per Manolo Martínez d’Astrud amb un ukelele. Aquesta d’aquí és l’original, lluminosa i optimista com poques coses al món.

*

3. Un tweet (sobre els moments musicals de l’Antonio Baños acompanyats per en David Fernández):

*

4. Una conversa: La d’en Martí Sales amb l’Irvine Welsh, o la de l’Irvine Welsh amb en Martí Sales, és igual. Futbol, Escòcia, The Young Ones, drogues, l’època Tatcher, literatura… Aquí enxampats in fraganti durant l’assaig.

welsh

*

5. Un record: el concertàs de Nueva Vulcano, ara ja un record d’aquells que caldria guardar per sempre. Tú me dirás que son cosas que pasan…

nueva

Ja ho he dit, una crònica íntima i parcial, però construida des d’una trinxera. La meva.

Anuncis

One comment

  1. Retroenllaç: Rome wasn’t burnt in a day | estem deconstruint

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s