A l’horitzó

horitzo

Inventarem un sol
que no s’abaixi mai: passaren
dies i nits, mesos i anys,
i el sol estava al mateix punt, roent,
i solitari, net; el mar a sota,
ple de guspires.

“Feliços pocs”.

                           Però no:
un dia escalfà menys, un altre, lentament,
començà a pondre’s.
Puc ben dir que la nit va devorar-lo
com gairebé totes les coses.
                                              Gairebé?
No: totes.
Encara veig un sangtraït a l’horitzó.

(Joan Vinyoli, poema Un sangraït a l’horitzó, dins Vent d’Aram)

Foto: La C-65, un diumenge d’abril

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s