Clandestí

Torna a ser estiu. Ens retrobarem a l’últim revolt de la carretera de Tossa, allà on  somniàvem dissoldre’ns. Amb nosaltres, el blau dels juliols i les corbes d’aquesta costa que ens habita. I ens estirarem, com pins xafats pel vent, damunt la roca antiga, a redòs del brogit del món. Un cop desposseïts, arran del penya-segat, ordirem xarxes de desig i ens canviarem les pells sense deixar rastre de qui érem. Al matí següent, després d’un xàfec, un corb marí s’instal.larà a l’indret, ja per sempre profanat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s