Paisatge

Entrar a la casa d’algú que coneixies
on només queda la constància dels mobles
per semblar càlids i un fil de roba estesa
a la finestra, ple d’òxid, de memòria.

Com es mesuren els forats d’una vida?
La cambra buida, el marbre de la cuina,
els marcs de fusta sense vernís, xarneres
que ja no tanquen, partícules de vidre

i una presència: algú, a la teva esquena.

Advertisements

One comment

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s