Flocs

El meu pare,

de nit,

creia sentir la serra en marxa

(dents afilades a un alt voltatge

tallant fusta, deixant rastre).

Apagada,

com la bombeta fosa,

feia encendre llums d’alerta.

Com es pot sentir allò que reposa?

Avui, no hi ha fusteria

però perduren alguns flocs,

coixí d’un temps

———que va deixar rastre

i de la imatge del meu pare

———que reposa

————i no talla fusta,

—————però no marxa.

Anuncis

2 comments

  1. Laura

    Em sembla preciós, després de (re)llegir-lo(aquesta es la lectura 14 del poema). A mi també em sembla escoltar la serra.
    És molt difícil crear aquest apropament a la intimitat d’algú a partir d’un poema.
    Però a mi, ara em dona la sensació d’estar envoltada de flocs .

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s