Serrell, cervell

“És més endins que la paraula brolla,
m'ha dit la veu”
(Joan Vinyoli) 
-

Trasllado el meu cos de matinada per la península, en bus. De molt lluny a molt lluny, com Gabriel Ferrater. Aprop meu hi seu en silenci Kafka Tamura, l’adolescent de ficció que tothom podríem haver estat en rigorós directe, camuflat sota el seu serrell i les paraules encriptades d’una guia turística en un idioma inassolible. Passen hores. Arribo a lloc. Baixo. El bus segueix, Kafka Tamura és dins. Anirà ell de tan lluny a tan lluny? M’ha dit la veu que el seu podria ser només un viatge per anar més aprop, arran de tot, d’aquí a aquí tot i venir d’allà. Qui sap si és més endins d’aquell serrell –de qualsevol serrell, cervell, tupè, calba- on hi rau el veritable idioma que busquem, brollant en forma de paraules fresques, descodificades.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s