Hölderlin

M’exalta de vegades

encara el net perfil

de la muntanya esquerpa

retallat contra el cel

de llum diamantina.

Però estic en un lloc

de bardissar i malesa

i ja el sol de la tarda

m’escalfa de biaix.

Vell marbre escrostonat

en l’ombriva espessor,

apartat ja del tot

dels vianants alegres,

sento les fulles caure

d’octubre, lentament,

roges, i l’heura verda

tornar-se groga al mur

del meu opac silenci.

(Hölderlin, Joan Vinyoli)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s