Espiral

Hi ha un passat viscut.

I un passat per viure, encara.

Resulta que esmorzem ara

al balcó del meu pati interior

un matí d’aquell estiu,

semblem prou joves.

A través d’un motlle

farcit de segons

estancats,

ara estirats al cuarto blanc,

alcem la bastida

d’un temps pendent.

Comença l’espiral,

l’hèlice del gran passat que tenim per endavant.

Viurem per sempre més en pretèrit.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s