Raquetes

Unes raquetes de tennis de platja al carrer, abandonades al costat d’uns mobles desamparats, esperant la seva fi. Plou. Acceptar els desenllaços i les coses, com la roba que un cop passat el seu moment de triomf se’n va a l’armari, confiada, fins l’any que vé o fins sempre. Plou. Les raquetes no ho saben però jo ho intueixo: quan el camió de recollida de trastos de l’Ajuntament se les emporti, l’estiu ja haurà desparegut. Serà hora de treure la roba d’hivern. D’emparar-se triomfalment als mobles.

> (Nota poc triomfal i a destemps: el gabinet psicològic que assessora 24/7 aquest blog opina que intercalar Delibes, Houellebecq, Murakami i Carlos Barral en un mateix agost i en un mateix cervell pot provocar -i m’ho fa- una mica més d’entusiasme pel viure)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s