Primera tarda d’estiu (d’un any concret)

Cau l’estiu

damunt l’hemisferi nord

del meu món,

i els gèlids corrents

no han existit mai.

Només un miratge,

de glaç i fredor,

fugint, esmorteït,

per l’equador de la memòria.

Ara, noto l’aigua tèbia,

pròpies les nits

i els llençols tan fins

que (em) fa gràcia.

Ara, mentre nedo

en modalitat braça

vers les primeres boies

d’aquest solstici intrínsec,

anuncio que neix,

desacomplexada,

una visió majúscula,

dins el marejol del meu garbí,

allunyada de qualsevol turbulència.

Viurem mentre hi hagi esperança

(i no a la inversa).


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s