Xile, temps de calçots, L.A. i els Good Guys

1. XILE

Versos de Neruda al Museu Casa La Chascona, Santiago de Xile

Tinc una història compartida amb Xile. Vé de molt lluny, de l’època en que érem els catalans els que emigràvem a altres terres a la recerca d’un benestar que aquí no trobàvem. O se’ns negava. La meva història compartida amb Xile comença a principis dels 50 del segle passat, quan els meus avis i els seus fills -entre ells, la meva mare- van agafar un vaixell que durant vàries setmanes els conduiria per grans basses d’aigua salada i ports remots fins el sud més sud d’Amèrica, i s’allarga de moment fins avui, dos dies després d’aquest terratrèmol de 8,8 graus. Per sort aquest, tot i ser més bèstia que el d’Haití en termes quantitatius –es parlava de 7,3 graus-, no ha afectat el país en igual mesura que aquell doncs la preparació i els nivells de vida són uns altres. A mi em sap molt greu especialment aquest de Xile, pels vincles afectius i familiars que hi tinc (sans i estalvis). La meva història compartida amb Xile continua, així com la història d’aquest país. Xile: sucede que eres y que sigues. I endavant, que te’n sortiràs.

2. TEMPS DE CALÇOTS

Pillat in fraganti preparant calçots impúnement un braç tatuat en algun punt perdut entre els límits de Barcelona i Girona, l’últim cap de setmana d’aquesta vida. Recompensa (del tipus carnal) a qui el delati.


3. CRÒNICA DEL CONCERT DE L.A. (27/02/10)

És dissabte a la nit. Som al Sidecar, fa poc que ha començat aquesta dècada i penso que no hi ha res com els directes. L.A. estan a la meitat del seu concert i ja trec conclusions: aquest grup té un no-se-què que em motiva, el Sidecar –una vegada més- se’m fa petit, ja han tocat els seus hits i, notícia, ja em dóno per satisfet. Feia temps que no anava a un concert (sense treballar-hi), comprant l’entrada anticipadament i per Internet com fan les fans, posant-me a les primeres files després d’obrir-me pas gairebé a cops de colze, movent les grenyes a destemps com un principiant, i tot és per culpa de Crystal Clear, Elizabeth i Perfect Combination, sobretot, que han anat sonant una rera l’altra i m’han fet pensar que ha valgut la pena passar aquest hivern escoltant-los dia si dia també a l’Itunes. Acaba el concert i algú aprop meu diu: “Aquest grup són de Mallorca, però composen i toquen com nordamericans“. De puta mare, m’imagino que vol dir. I també, afegeixo, amb un regust a rock alternatiu americà dels 90 (si és que aquest etiquetage volgués dir alguna cosa) que m’encanta. Suposo que per algun motiu estan a Universal Music i el seu últim treball, Heavenly Hell, em sóna tan tan de primera. Ah, i no hi ha res com el seu directe per comprovar-ho.

www.myspace.com/laoficial


4. GOOD GUYS

Banda sonora bastant insuperable de moltes adolescències i joventuts, i perquè no també d’una tarda com aquesta. Si, o si?

(dedicada en cos i ànima al Sr. Xavi Estanyol)


Anuncis

One comment

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s