8,6 Graus (ficció)

Començo a veure-hi borrós. Els ulls conten poc. Les cames em tremolen. Sento punxades al coll i a la cara. Les dents mosseguen els llavis inferiors gairebé sense que me n’adoni. Les ungles dels peus s’arrapen allà on poden; els dits es recargolen. Els de les mans, fa estona que els he perdut la pista. Noto espasmes. Els ulls ja no conten.

Estic perdent la consciència, el saber qui sòc, on sóc, com em dic. Quin dia serà. Què és això que està passant? Què m’està passant?

Un terratrèmol de 8’6 graus a l’escala de Richter, el gran diluvi, una descàrrega elèctrica, la foguera d’un solstici. No ho sé.

Toc, toc.

Toc, toc, toc.

La porta.

Què voldrà?, dic jo per dins.

Necessito entrar, diu ell cridant.

Merda. Trec els dits d’allà on els tenia. Començo a recordar qui sóc, on sóc, com em dic.

Ara t’obro, dic jo cridant, també.

Em vesteixo ràpidament.

Hores més tard, mentre faig l’amor amb ell i faig veure que tremolo i que perdo la consciència i que em fa sentir punxades al coll i que oh, si, ah, més…, penso: no hi ha res com acariciar-te tu mateixa l’òrgan erèctil situat a l’angle anterior de la vulva. El clítoris, nena.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s