Ple Hivern

Aquell hivern va gebrar.

Gelar, nevar.

Les rosades de matinada

m’esgarrifaven i,

sense abric,

la intempèrie esdevingué

una forma de viure.

———-(No vas lluitar)

I sentia més la fred

i estimava menys la nit

i trobava a faltar el sol

i solia pensar que me’n sortiria,

i que hi hauria vida,

més enllà,

d’aquell hivern.

Aquell hivern és aquest.

———-(No has lluitat.

———–No ho he entès)

Però, saps què:

la vida es construeix.

En aquestes latituds,

les estacions canvien…

I si, vindran altres hiverns,

però aquest, el passarem.

Anuncis

One comment

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s