Un lugar llamado Oreja de Perro

Acabo de llegir, i de gaudir, Un lugar llamado Oreja de Perro (Editorial Anagrama, 2008), de l’escriptor peruà Iván Thays… Un conegut periodista de Lima arriba a un poblet de la sierra molt proper a Ayacucho amb l’objectiu de cobrir la visita d’Alejandro Toledo, president del Perú en aquells moments, i de relatar en forma de crònica periodística la tasca de la Comisión de la Verdad. El poble es diu Oreja de Perro i estem al 2005. Durant el viatge cap a aquesta zona andina, el periodista s’assabenta que la seva dona l’ha abandonat, que quan torni a Lima res serà igual, o això pensa… Arriba a Oreja de Perro i topa amb la realitat: diarrea, mal d’altura (soroche), falta d’aire, vida ensopida, alcoholisme, precarietat, escassetat.

Ja fa uns vint anys del conflicte armat entre la guerrilla de Sendero Luminoso, l’exèrcit i els paramilitars que va portar el Perú a una situació extrema; ara és el moment de fer net esbrinant què va passar en aquells anys tèrbols i dotant simbòlicament a Oreja de Perro d’unes ajudes econòmiques i socials amb les quals el govern millorarà, en teoria, la seva imatge. Aquest context propicia un moviment inusual al poble: és ple de periodistes, estudiants d’antropologia, policíes, soldats i membres de la Comisión de la Verdad, la majoria vinguts de la capital, esperant la visita del president, que sembla no arribar.

Investigació sobre tortures, violacions, assasinats, fosses comunes, el passat que sempre torna i no se n’acaba d’anar mai, la mort sobtada i prematura d’un fill, els fracassos de parella i la ruptura matrimonial, les relacions ocasionals sorgides gairebé del no-res i que acaben deixant empremta, les dificultats comunicatives i relacionals entre algú que vé d’una metròpoli com Lima amb indígenes que encara tenen la por al cos després de tants anys de la fi del conflicte, les coses que es diuen i que les que no es diuen… Sobre les coses que es diuen i s’han de dir: us puc dir que tot això i més ho tenim a Un lugar llamado Oreja de Perro.

Heus ací el responsable d'aquesta novel.la

Penso que aquest llibre s’emmarca dins d’un corrent de joves escriptors peruans (vull dir: d’entre 30 i 45 anys) que tracten, dues dècades després i amb la distància a vegades tan necessària que el temps otorga, el tema de la violència política als anys 80 al seu país. Ricardo Alarcón amb “Radio Ciudad Perdida” (el vaig trobar fora de sèrie) i Santiago Roncagliolo amb “Abril Rojo” (me’l vull cruspir en un futur proper) en són altres exemples. I segur que n’hi ha de molts altres que no conec i naden també en aquesta direcció.

També penso que tant el llibre com la ressenya que en fa el blog literari El Boomeran valen la pena.

M’ha agradat molt: tot i la càrrega emocional i sovint política l’he trobat lleuger, amb un estil sobri i concís, sense barroquismes, amb subtileses, directe al gra però deixant el suficient espai -sobretot físic, amb frases més aviat curtes, poquíssimes cursives i una festa contínua de punts i aparts- per a la pròpia inventiva i suposició del lector que, finalment, s’acaba confirmant (o no).

Per anar acabant, unes frases per a la història de la fulla de coca:

“Detrás de él había un sticker en una vitrina que parece de Coca-Cola pero en realidad dice Coma-Coca, usando el mismo logo y los colores rojo y blanco de la bebida.

Más abajo se lee: ‘¿Falto de energía? Coma Coca. Una hoja comida, una hoja menos para la droga’.

Y en la otra línea, en letras apenas ilegibles: ‘Hacia el 2006 por la despenalización de nuestra hoja sagrada’”

I per últim, aquest anàlisi que fa el protagonista sobre la situació política…

“Cuando se hicieron públicos los informes preliminares de la Comisión pude leer que, en realidad, se culpaba a los terroristas de Sendero Luminoso y el MRTA del mayor porcentaje de crímenes.

Acusaban a los terroristas de una cifra alta de crímenes, una cifra inaudita para quienes estábamos convencidos de que la responsabilidad iba a ser, por lo menos, compartida al cincuenta por ciento con el ejército”

Tremendo.

Advertisements

One comment

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s